Geotag Icon Show on map

Respectem l’Escardívol

22 juliol 2008, Afegir comentaris
Categories: Urbanisme
Etiquetes:

xerrada-debat  d’ACR

“RESPECTEM L’ESCARDÍVOL”

19 juliol 08 Casal Popular

Més d’una cinqüentena de persones van assistir el passat dissabte a l’acte d’ACR  que es va estructurar en tres bocs:

Primerament es va projectar el fragment d’un vídeo titolat “Persepectives d’un poble “ fet per l’Ajuntament i la Diputació, en que es resumia l’història de Rubí relativa a la Rierada del 62.

A continuació Jordi Giménez, portaveu d’ACR, va fer un resum repassant els aspectes urbanístics que han afectat la zona de l’Escardívol des del Pla General d’Ordenació de 1.986 fins el present.

Va destacar les tres diferents propostes urbanístiques que hi ha hagut, les quals no s’han acabat d’ executar. La del 1.995 proposava urbanitzar 50 pisos a l’entorn del carrer Terrassa i del Carrer Blume. La del 2003 va mantenir els 50 pisos però els va ubicar entorn l’edifici de Correus.

També es va mencionar que en el 2.000 es va tirar enrera la proposta de construir un poliesportiu en la zona de l’antiga pisicna de l’Escardívol després de que l’Alcaldessa d’ICV assistís a un acte informatiu d’inundabilitat fet pels enginyers Martin Vide i i l’expert en meterologia Hug Teixidó.

L’ última proposta, la de l’actual POUM aprovat, preveu construir fins a 227 pisos, quatre vegades més, i a més un edifici per a l’Ajuntament de 8 plantes i un edifici poliesportiu de 5.000 m2.

L’espai públic útil concentrat  (per fer festes majors,etc) amb aquesta proposta és inferior a 12.000 m2, tot i que es va aprovar una esmena que diu que serà de 15.000 m2, per tant incoherent.

A continuació l’expert en metereologia Hug Teixidó va fer una presentació exahustiva i extensa respecte la inundabilitat i els perills de rierada que hi ha en aquesta emblemàtica zona de Rubí.

Teixidó va agrair que l’ajuntament hagués encarregat un estudi d’inundabilitat amb el POUM. Però va ser rotund afirmant que l’estudi inundabilitat que s’ha fet és un estudi convencional, i Rubí i l’Escardivol pels precedents recents de greus inundacions que hi han hagut, necessiten d’un estudi complert per poder prendre decisions amb seguretat.

Degut a la rierada del 1962 i de molta gent que l’ha estudiat i documentat, a Rubí hi ha informació per fer un estudi complert molt més realista, sense haver d’utilitzar les dades estandar.

En la crítica a l’estudi d’inundabilitat adjuntat al POUM, Teixidó va argumentar:

“El sòl de la conca de la riera de les arenes està molt més impermeabilitzat que el 1962, fet que no afavoreix en cas de riuada.

Tenim més mobiliari urbà, contenidors i vehicles susceptibles de ser arrossegats que en el 1962.

En el estudi teòric encarregat per l’Ajuntament, el càlcul de les dades teòriques de la precipitació màxima, i el seus períodes de retorn tampoc s’ajusten si les confrontem amb les series de dades reals de precipitació oficials de l’I.N.M. de Rubí i Terrassa. “

“El 25 de setembre de 1962 la precipitació a l’àrea de Sant Llorenç, Matadepera i Terrassa va ser a l’entorn dels 250 mm/m2.

“El 20 de setembre de 1971 la precipitació en 24 hores a Esparreguera va ser de 308 mm/m2. A menys de 20 km en línia recta de Rubí

“El 10 de juny del 2000 la precipitació a Collbató (a menys de 20 km en línia recta de Rubí) en el conegut episodi extrem de precipitació de Montserrat va ser de 257 mm/m2.  Molts dels factors sinòptics concorden amb els que es donaren abans i durant les greus inundacions del 25 de setembre del 1962.

“Com podem observar els càlculs dels períodes de retorn de l’estudi encarregat per l’Ajuntament no acaben d’ajustar-se a la realitat de Rubí, Terrassa i altres poblacions properes si els confrontem amb dades de precipitacions reals.

Teixidó va seguir argumentant que

“un altre defecte de l’estudi és no posar-hi els ponts. L’estudi encarregat per l’Ajuntament diu: “Suposem que els ponts existents en el tram d’estudi tenen capacitat hidràulica suficient i, per tant , no s’han considerat per realitzar els càlculs”.

“En una rierada l’aigua és bruta i arrossega nombrosos elements sòlids com arbres, roques, cotxes, contenidors etc. que poden reduir de forma important la capacitat hidràulica d’un pont fen que faci l’efecte “presa” poden rebentar, llavors les conseqüències serien catastròfics per Rubí, va passar en el 1962, el pont de la RENFE de Terrassa, i d’altres de Les Fonts,  Rubí, etc.

“ A l’estudi teòric convencional encarregat per l’ajuntament ens diu que el cabal màxim de la conca general per un període de retorn de 500 anys és de 737 m3/seg d’aigües netes.

“A la riuada del 25 de setembre del 1962 el m3/seg reals a la conca general van ser de quasi 1.000 m3 concretament s’estima que van ser de 960 m3/seg d’aigües netes sense tenir en compte el gran transport sòlid.

“A l’estudi teòric convencional  encarregat per l’ajuntament els càlculs s’han fet en base de aigües netes lliures de sediments, tothom sap que l’aigua que duu la Riera durant una rierada no és precisament “aigua mineral” transparent i lliure de sediments; si no aigua bruta amb sediments. Un aigua bruta amb sediments pot comportar quasi el DOBLE de NIVELL.

“A l’estudi teòric encarregat per l’ajuntament no apareixen per en lloc fonts documentals de dades importants de les inundacions del 1962, consultables a l’Arxiu Municipal de Rubí.

“Qui el va encarregar i els autors de l’estudi en tenien coneixement de la seva existència?

“Aquestes important dades reals han servit per fer estudis de la rierada del 1962, algun ha estat publicat per la UPC en un dels llibres de text que és utilitzat per els estudiants de “Camins, Canals i Ports”, de  Títol: Ingenieria de Rios i el seu autor és el Dr. Juan Pedro Martín Vide  Professor Titular d’Enginyeria Hidràulica a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona.

“A la pàgina 207 tenim una secció de l’estudi que es va fer amb dades reals i, el nivell màxim assolit a l’any 1962  és més de 6 metres superior al màxim que es diu l’estudi teòric encarregat per l’Ajuntament de Rubí.

“Segons les dades de l’estudi teòric encarregat per l’Ajuntament de Rubí la rierada del  25 de setembre del 1962 no hauria passat mai, i va passar.

Teixidó va concloure dient que

“El cas de Rubí és especial, les gravíssimes inundacions del 25 de setembre del 1962 van provocar  més de 500 vícitmes.

“Si es vol construir a l’Escardivol NO es pot fer un estudi convencional  amb només un topogràfic, caldria fer un estudi més complert per poder decidir amb més seguretat d’entrada si és segur tornar a construir allà. “

En el torn de debat es va decidir:

FacebookBlogger PostGoogle GmailHotmailTwitterMySpaceYahoo MailShare

Articles relacionats:

  1. Respectem l’Escardívol
  2. Nova Normativa de Protecció Civil i requalificació de l’Escardívol
  3. Més de 350 rubinencs es manifesten contra l’especulació a l’Escardívol
  4. POUM: confirmat, construiran 187 pisos a l’Escardívol
  5. Moció d’ACR sobre la Inundabilitat de l’Escardívol al Ple de Març

    Comentaris

Nom

Comentari