Atès que el 20 de maig de 2003 es va publicar al DOGC el Decret legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
Atès que l’esmentat Text Refós diu textualment:
“170.2 El ple de l’Ajuntament ha de garantir la participació dels regidors i dels grups municipals en els òrgans d’informació i difusió municipal com ara la televisió local, les emissores de ràdio municipal i les publicacions i els butlletins editats per l’Ajuntament. En aquest sentit, els respectius plens han d’aprovar un reglament que reguli les condicions d’accés i d’ús d’aquests mitjans pels regidors i grups municipals constituïts al si de la corporació.”
Atès que actualment l’Ajuntament de Rubí edita periodicament dues publicacions municipals per a la ciutadania que encara no s’han reglamentat, que són els butlletins “La Ciutat” i el butlletí “Rebombori”.
Atès també el que proposa el “Decàleg de bones pràctiques de la comunicació local pública” elaborat el 2003 pel Marcial Murciano Martínez Degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i per l’Amparo Moreno Sardà Directora del Postgrau de Producció i Gestió de la Comunicació Local, i signat per la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB i el Col.legi de Periodistes de Catalunya, amb la col.laboració de la Diputació de Barcelona.
Atès el punt 9 d’aquest Decàleg on es fa referència explícita a la forma de funcionar d’aquests mitjans: “ Els mitjans de comunicació local de titularitat pública han de funcionar amb estructures organitzatives –consells editorials o consells d’administració– que garanteixin la professionalitat de les persones que hi treballen i la participació del conjunt del consistori, de les organitzacions
de la societat civil i de la ciutadania local.”
Es resol:
1. Que el Govern municipal presenti a aquest Ple, en el termini màxim de sis mesos, una proposta de Reglament de Mitjans de Comunicació, en els termes previstos per l’article 170.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de Règim local de Catalunya, que entre d’altres, reguli la creació i el funcionament d’un Consell Editorial – o òrgan equivalent- per a tots els mitjans de comunicació locals públics de l’Ajuntament que encara no disposin de reglament, respectant el sentit que estableix el “Decàleg de bones pràctiques de la comunicació local pública”.
2. En aquest Consell Editorial – o òrgan equivalent- tindran representació , com a mínim, tots els grups municipals de l’Ajuntament, i organitzacions de la societat civil i de la ciutadania local, i es reunirà com a mínim tres cops a l’any.
Decàleg de bones pràctiques de la comunicació local pública
L’article 139 de la Llei de règim local defineix les funcions de les publicacions municipals de la manera següent:
Les corporacions locals han de facilitar la informació més àmplia sobre la seva activitat i la participació de tots els ciutadans en la vida social. Les formes, els mitjans i els procediments de participació que les corporacions estableixin en l’exercici de la seva potestat d’autoorganització no poden en cap cas disminuir les facultats de decisió que corresponen als òrgans representatius.
Aquest mandat legal requereix que els mitjans de comunicació locals de titularitat pública –premsa escrita, ràdio, televisió, webs municipals i ciutadanes– respectin els principis següents:
1 Han d’actuar com a elements
cohesionadors del municipi
Han de fer «poble» o «ciutat» fomentant la identitat
local, donant a conèixer els seus orígens, les mobilitats,
les diferents condicions socials de les dones i
homes que amb les seves actuacions i relacions
donen vida plural a cada municipi, les tradicions i les
activitats quotidianes: econòmiques, culturals, socials,
polítiques… i els projectes de futur.
2 Han d’informar d’una manera
veraç, plural i transparent
Han de donar compte de la gestió que fa l’equip de govern
mostrant les diferents sensibilitats polítiques que
s’han expressat a les urnes. A través de la crònica periodística
del ple municipal, han d’explicar les
diferents propostes d’actuació i reflectir els punts de
vista dels diferents grups polítics representats i les
votacions emeses.
3 Han de ser un referent informatiu
per a la ciutadania
Els professionals responsables dels mitjans de comunicació
local de titularitat pública han de poder
consolidar-los d’acord amb les característiques de
cada municipi i amb una periodicitat regular (diària, setmanal,
quinzenal o mensual). Han d’oferir alternatives
informatives plurals davant la resta de mitjans locals,
autonòmics o nacionals. No han d’estar supeditats als
canvis que es produeixin als equips de govern o cada
vegada que se celebrin eleccions. En períodes electorals,
han de ser un vehicle comunicatiu clarificador
de les diferents opcions polítiques.
4 Han de fomentar el debat públic
per a la participació democràtica
Els mitjans de comunicació escrits han de donar un
tractament periodístic professional a les informacions
i han d’inserir espais d’opinió dels càrrecs electes, dels
grups polítics, de tècnics especialitzats, de representants
de les organitzacions de la societat civil i de les
persones que hi vulguin intervenir. L’editorial ha de reflectir
l’opinió de la publicació i no ha d’estar signat per
l’alcalde o alcaldessa. En els mitjans audiovisuals
s’ha de fomentar tertúlies i programes de debat plurals.
A través d’Internet, s’han de promoure consultes populars,
fòrums, etc., a més d’oferir solucions fàcils a
problemes concrets i tràmits burocràtics.
5 Han de promoure les activitats
de la societat civil i l’associacionisme
Els mitjans de comunicació local de titularitat pública
han de potenciar l’associacionisme i la iniciativa social
mitjançant la publicació o difusió de totes les activitats
que realitzen les organitzacions de la societat civil, especialment
a través de l’agenda d’activitats o d’altres
formats informatius.
6 Han d’evitar el partidisme
i la manca de professionalitat
Mitjançant un tractament contrastat i al més complet
possible de les principals informacions, donant veu als
diferents protagonistes, retent comptes de la gestió realitzada
i fomentant la participació ciutadana. Els mitjans
no es poden utilitzar com a eina de propaganda
política del partit o la coalició que deté el poder.
7 Han de despertar l’interès
de la ciutadania
Mitjançant la utilització d’un llenguatge clar, precís, respectuós
amb la diversitat d’homes i dones de les diverses
procedències i condicions socials que donen vida
al municipi, a l’abast del gran públic, amb titulars
entenedors i atractius. Han de generar procediments
que afavoreixin la identificació i la implicació
de la ciutadania en la informació i la participació democràtica.
8 Han d’estar dotats dels recursos
humans i tècnics necessaris
Han de tenir professionals que rebin una remuneració
adient a les tasques que realitzen i que disposin dels
recursos tècnics necessaris, sempre respectant el codi
deontològic que regeix la professió periodística.
9 Han de funcionar a través
d’òrgans de gestió participatius
Els mitjans de comunicació local de titularitat pública han
de funcionar amb estructures organitzatives –consells
editorials o consells d’administració– que garanteixin la
professionalitat de les persones que hi treballen i la participació
del conjunt del consistori, de les organitzacions
de la societat civil i de la ciutadania local.
10 S’han de gestionar ajustant-se
a les possibilitats econòmiques
de cada municipi
Les institucions o organismes públics que gestionin els
mitjans de comunicació local de titularitat pública han
de dissenyar plans municipals de comunicació a partir
d’un diagnosi i una anàlisi de la situació comunicacional
local i han de definir els objectius que s’han d’assolir
establint els recursos humans i tècnics i les
dotacions econòmiques necessaris, sempre d’acord
amb les possibilitats i necessitats de cada municipi.
Articles relacionats: