Per què hem de pagar impostos?

Article al Diari de Rubí, 5/01/2012

Els impostos són un símptoma de civilització. Una frase lapidària que en plena crisi econòmica i amb la confusió general sobre què és la dreta o l’esquerra, políticament parlant, podria generar un gran debat. Però a la gent d’Alternativa Ciutadana de Rubí (ACR) ja ens agrada això del debat sobre la cosa pública. Els impostos són impopulars, no ens enganyem, però són un mecanisme per redistribuir els recursos socials en unes societats capitalistes prou injustes. Sense impostos, l’Estat no pot compensar les tendències d’allò que en diuen els mercats, responsables principals d’aquesta crisi.

Impostos i taxes permeten oferir uns serveis públics que al nostre país alguns volen limitar, aprofitant l’obsessió pel deute públic, quan encara haurien de millorar-se. La crisi econòmica és la coartada perfecta, i dels diversos nivells de l’Estat l’administració local és l’últim esglaó. Amb el 13% dels recursos públics des de fa 32 anys, els ajuntaments ofereixen un 26% dels serveis, molts d’ells sense que siguin competència seva sinó de les administracions superiors, que ara han tancat una mica més l’aixeta.

“Jo ja pago els meus impostos”, diu molta gent. Frase mítica, però tramposa i simplista. Impostos i taxes no són il·limitats, no són els pans i els peixos del miracle de Jesús. Les retallades de l’Estat i de la Generalitat ho estan demostrant en escoles bressol, en col·legis i instituts, en hospitals, en la promoció de la cultura, en els mitjans de comunicació públics… Però també és veritat que la ciutadania ha d’exigir que els seus impostos s’inverteixin bé, amb criteris socials i amb efectivitat, començant per l’administració més propera al ciutadà, pels ajuntaments.

L’Ajuntament de Rubí, com molts d’altres, ha viscut uns anys de vaques grasses, de recaptació de molts diners gràcies a la bombolla immobiliària (que compensava amb escreix la pèrdua d’ingressos per la modificació de l’IAE imposada pel Govern Aznar) i a l’augment de les transferències de l’Estat, que també ha viscut amb la síndrome del nou ric. Des del 2003, mentre augmentava la població de forma exagerada, el pressupost municipal ha arribat a doblar-se partint d’una xifra de 40 milions € , la plantilla municipal ha passat de 430 persones a 640, i el deute per préstecs ha passat de 33 milions € als 70 del 2011. Però ara les vaques s’han aprimat tant que semblen famèliques.

La recaptació dels impostos, taxes i preus públics ha millorat molt amb l’organisme depenent de la Diputació de Barcelona, la inversió en infraestructures ha estat molt notable i molts serveis s’han dimensionat per a una ciutat que frega els 75 mil habitants. Negar això és de ximples o de mentiders. Però també ho és amagar que els ingressos corrents, aquells que aconsegueix l’Ajuntament amb impostos, taxes i transferències de les administracions superiors, s’han gastat totalment en més plantilla (el capítol 1 ha passat en 8 anys de 15,5 milions a fregar-ne els 27) i en contractes de serveis cada vegada més cars (el capítol 2 era d’uns 15 milions el 2003, mentre es preveu que sigui de més de 27 per al 2012).

Per fer inversions, algunes d’elles imprescindibles però no visibles (el clavegueram, per exemple), s’ha doblat el deute, mantenint uns percentatges raonables perquè també s’han doblat els ingressos corrents. De res van servir les crides d’ACR a generar estalvi per tal de poder invertir en anys posteriors sense més crèdits. Entre les inversions, escultures urbanes de 180 mil €, remodelacions d’edificis massa generoses i amb un manteniment difícil, canvis d’alguna plaça quan ja estàvem en crisi, un entorn del Castell molt acolorit i molt car, i un Centre de Dansa amb errors que fan impossible el seu ús. I en l’augment de plantilla, molts càrrecs de confiança (fins a 18 durant el mandat passat, sovint companys de llista electoral dels partits governamentals), algun d’ells cobrant 90 mil € l’any per coordinar un POUM que ha estat un fracàs estrepitós. En resum, calen impostos, però cal gestionar-los millor.

___________________________________________________________________________

Juntament amb l’article adjuntem el document on es poden llegir totes les al·legacions del grups municipals a les ordenances proposades per l’equip de Govern i quines d’aquestes al·legacions es van acceptar i quines no. El document també inclou les ordenances fiscals que finalment s’han aprovat per al 2012:

Alternativa Ciutadana de Rubí

FacebookBlogger PostGoogle GmailHotmailTwitterMySpaceYahoo MailShare

Articles relacionats:

  1. Nota d’ACR: Ara s’haurà de pagar a l’aparcament de l’H. de Terrassa
  2. Pàgina: Reduir despeses per limitar la pujada d’impostos
  3. Com ens afectarà la pujada dels impostos municipals el 2009?

    Comentaris

Nom

Comentari