Article d’interès: La cara oculta del POUM

Recentment s’ha publicat aquest article de l’Ignasi Mir a Rubitv.cat. Hem pensat que podria ser del vostre interès.

La cara oculta del POUM – Ignasi Mir

Fa tres anys que la Generalitat de Catalunya va tombar el POUM i vuit (sic) que l’Ajuntament va començar la redacció del mateix. I a hores d’ara, encara no sabem quan tindrem un planejament nou i aplicable. Però és que, a més, aquest POUM està doblement enverinat.

La filosofia del POUM (redactat en plena època de bonança) es basava en una inversió de 165 milions d’euros, la major part fruit del creixement urbanístic i demogràfic  de la ciutat. És a dir, quants més habitants i major preu del sòl, majors ingressos per l’Ajuntament i major inversió. El POUM plantejava, entre d’altres, la construcció de 11 ponts, 11 escoles bressol, 4 equipaments esportius per valor de 25 milions d’euros o un nou Ajuntament de 7.

El POUM tombat ja havia rebaixat el llindar de creixement situant una població per al període de vigència del POUM (2010-2022) al voltant dels 90.000 en funció de al tendència (2006-2009). La pròpia alcaldessa, en una entrevista a Rubitv.cat, va afirmar que segurament no es podrien fer tants ponts i s’haurien de reduir a tres. La realitat, però, és bastant més dura.

Primerament, perquè a nivell de població, i seguint els criteris que han fet servir totes les versions del POUM, el creixement anual mitjà dels últims 3 anys (2009-2012) és del 0.68 %, que donaria lloc a una població pròxima als 80.000 habitants al final dels 12 anys de vigència del POUM, molt lluny dels 90.000 plantejats pel document provisional. El creixement real es quedaria a un terç del previst, ja reduït respecte les hipòtesis inicials.

Però és que, a més, el preu del sòl s’ha desplomat durant aquests darrers 7 anys fins a perdre més del 50% del seu valor. Tot plegat, i sota criteris estrictament objectius, portaria a concloure que els ingressos fruits del creixement urbanístic i demogràfic estarien per sota del 20% dels previstos en la documentació lliurada a la Generalitat. En altres paraules, que la inversió plantejada al POUM passaria de 160 a 30 milions d’euros i que, òbviament, només es podrà fer una cinquena part de la inversió prevista. Crec, fermament, que s’hauria de revisar el POUM per tal d’adaptar-lo a aquesta nova realitat. Qualsevol altre opció significaria fer-nos trampes al solitari. Puc estar d’acord en què s’hauria de deixar cert marge de maniobra amb l’objectiu de què el POUM es pogués adaptar a diferents escenaris futurs però sempre reduïnt molt  les previsions desfasades del document actual.

Segurament que hi ha qui defensi que aquest escenari és pessimista. No hi estic gens d’acord. La majoria d’analistes, incloent els propis bancs, preveuen noves caigudes al voltant del 20% del valor del sòl. Si això no fos suficient, l’estoc a Rubí i als seus principals veïns (Sant Cugat i Terrassa) supera els 14.000 habitatges, fet que dificulta encara més el creixement urbanístic.

És veritat que l’Ajuntament farà un pas positiu amb la més que previsible eliminació de l’actuació a l’Escardívol. No té massa sentit plantejar una urbanització que comptava amb la opinió contrària de bona part de la població i de la pròpia Agència Catalana de l’Aigua, que recomanava obertament utilitzar altres espais de la ciutat abans que aquest i que, en qualsevol cas, posava límits difícilment superables a la seva execució.

Però crec sincerament que no és suficient. No hem de tenir por a reduir les expectatives i de reconèixer que la ciutat no podrà fer grans canvis urbanístics durant els pròxims anys. Això ens permetrà fer ‘un canvi de xip’ i treballar més amb la línia plantejada en aquest propi mitjans per alguns rubinencs, amb transformacions menys espectaculars però potser més profundes.

Ignasi Mir, enginyer de Camins

FacebookBlogger PostGoogle GmailHotmailTwitterMySpaceYahoo MailShare

Articles relacionats:

  1. Article d’ACR a “La Ciutat”: POUM: toca debat polític i social per una proposta renovada
  2. Article: Cal plantar cara a les retallades de la sanitat pública
  3. El POUM de Rubí motiu d’article al Diari de Terrassa
  4. POUM: entre 90.000 i 100.000 habitants a Rubí
  5. Manifest de la manifestació contra el POUM (10 juny)

    Comentaris

Nom

Comentari