Article d’opinió d’ACR: La merda arriba al Parlament

15 juliol 2013, Afegir comentaris
Categories: Democràcia, Destacat, Medi ambient
Etiquetes: ,

El rebuig per part del Parlament de la proposta de suspensió del Pla Especial Urbanístic (PEU) de Can Carreras i Can Balasc, un PEU presentat per la empresa TMA (Grupo Sánchez), ha deixat paleses algunes coses que fóra bo que comencéssim a tenir en compte.

En primer lloc, que la llarga, llarguíssima batalla d’Alternativa Ciutadana per evitar que aquest projecte es porti a terme, finalment trobés ressò en altres partits i el tema es pogués portar al Parlament. Els companys Montse Rousse i Agustí Martínez que, amb el recolzament de tot el grup, són els que han “patit les conseqüències” de remenar aquest tema, podrien explicar – i a potser ho faran algun dia – algunes situacions demostratives del difícil que és anar en contra de certs interessos. No es tracta de penjar-se medalles, perquè si al final no ho podem aturar, parlant malament, les medalles ens les podrem “fotre per on tots sabem”, tant els uns com els altres, però creiem que es de justícia reconèixer la seva dedicació, i més tenint en compte que l’Agustí aviat deixarà el seu càrrec de regidor.

Una altra cosa que ha quedat clara és la poca vergonya, per no dir cinisme, de certes persones, de certs grups polítics, que assisteixen a una manifestació en contra dels abocadors o aproven una moció en contra del PEU a l’Ajuntament i després hi voten a favor al Parlament. Seria més senzill que, si estan d’acord amb els abocadors, doncs no vagin a la manifestació, i si van a la manifestació, que votin en contra de la seva implantació. Més que senzill, seria coherent. El que passa és que les “cadires” es mantenen amb els vots, els vots dels ciutadans, naturalment, i quan hi ha moviments d’aquests tipus, tan justificats, sempre és bo deixar-se veure, per confondre el personal i que la gent no els passi factura el dia “D”.

I aquí arribem al punt clau de tota aquesta història. El punt en què es fa necessària una reflexió, a nivell individual, del perquè no s’ha pogut aturar el PEU al Parlament. Doncs perquè a la majoria al Parlament s’hi arriba amb 68 diputats, i els 50 de CiU i els 19 del PP, en sumen 69. Així de senzill. Extrapolant les dades, és tant com dir que els partits que més varen créixer a la nostra ciutat, en les últimes eleccions municipals, són els que ara ens “endollen”, o permeten que ens “endollin”, aquest pla especial que permet més abocadors a Rubí. I això ja no és culpa dels partits, això és culpa nostra, dels ciutadans. Els candidats, durant la campanya, fan la seva feina, que no és una altra que pintar-nos el futur de color rosa i prometre tot el calgui i més. Però, és clar, l’experiència acumulada dels ciutadans hauria de servir per alguna cosa. Per què no serveix? Per què sempre ens enganyen els mateixos…i ens deixem enganyar? Potser per ignorància? Potser per deixadesa? Sigui la raó que sigui, caldrà tenir-ho en compte cada cop més, perquè el caire que prenen les coses no permet massa més marge d’errors.

I amb els abocadors, què farem? Doncs continuar batallant si no volem deixar als nostres fills un poble “ple de merda”, que vindria a ser el mateix que un “poble de merda”.

Alternativa Ciutadana de Rubí

Un m’agrada
FacebookBlogger PostGoogle GmailHotmailTwitterMySpaceYahoo MailShare

Articles relacionats:

  1. El problema dels abocadors arriba al Parlament de Catalunya
  2. Article d’opinió d’ACR: I ara, què direu?
  3. Article d’opinió: Desmuntant l’apologia del PP sobre els abocadors
  4. La Via Verda del Vallès al Parlament de Catalunya
  5. Article d’Opinió d’ACR: Fent balanç

    Comentaris

Nom

Comentari