La gosadia de la ignorància en la problemàtica dels abocadors

Article de Vicenç Rabadán per a Ràdio Rubí:

La situació de les extractives i dels abocadors a Rubí té una llarga història. I si s’aproven els criteris del Pla de Residus que treballa la Generalitat actualment, podria tenir un llarg futur a la nostra ciutat perquè es justifica que es prioritzi la instal·lació d’abocadors en llocs ja “degradats” per extractives, i d’aquestes en tenim a dojo. Que la Generalitat governada per CiU no mira a una altra banda en el tema dels abocadors salta a la vista, si més no a Rubí. Però també cal recordar que la Generalitat governada pel Tripartit, i amb exalcaldes “ecosocialistes” de Rubí al capdavant del departament de Medi Ambient, no es va caracteritzar per afrontar el tema en defensa del territori i de la ciutadania.

L’adequació ambiental que el grup TMA reclamava per a l’abocador de Can Carreras des de feia molt (és a dir, la legalització definitiva de l’abocament de residus que no eren tolerables en aquell abocador gairebé des de l’inici de l’activitat) va ser concedida el gener de 2012 pel llavors conseller de Territori i Medi Ambient, Lluís  Recoder (exalcalde de Sant Cugat, on té la seu precisament el grup empresarial Sánchez), després d’estar paralitzada anys en un calaix amb el govern autonòmic tripartit. Però la guinda del pastís és la tramitació del Pla Especial Urbanístic (PEU) que es configura com l’amenaça més destacable de repetir els problemes de l’abocador de Can Carreras, però corregits i augmentats, en l’extractiva de Can Balasc.

I davant d’aquesta decantació a favor dels interessos privats per sobre dels interessos de la ciutadania (les ciutats no tenen interessos; els tenen els sectors de població que hi viuen, no ens enganyem, i sovint són contraposats), el grup local de CiU, per boca del jove valor convergent Víctor Puig, segueix l’estela marcada sovint pel PP local reconeixent els inconvenients dels abocadors però destacant que no “gaudim” de cap del beneficis que en podríem treure. Per si això no fos poca provocació, el que diu és que l’Ajuntament de Rubí ha mirat cap a una altra banda en aquest tema i que simplement es vol culpar la Generalitat.

Dèiem a al principi del text que hi ha una llarga història d’extractives i abocadors a Rubí, i no serà pas ACR la que vulgui tapar la responsabilitat dels govern municipals de la ciutat, al llarg de gairebé 35 anys, en la situació actual. Però també cal reconèixer que els governs locals encapçalats pel PSC han intentat tancar Can Carreras, dificultar el trànsit de camions fins aquell abocador i no han tancat cap conveni amb TMA. El que no s’ha intentat, i ha estat ACR la que ho ha denunciat insistentment, és cobrar l’Impost de construccions i obres (ICIO) per l’activitat de dipòsit de residus, ni tan sols quan l’àrea municipal de Medi Ambient va estar delegada a Xavier Reinaldos, líder local de CiU, entre 2004 i 2007.

Per penjar-se aquesta medalleta, el jove regidor Puig hauria d’haver consultat amb qui el va introduir en el món de la política, qui també li podria explicar les característiques del Pla d’Extractives que va elaborar quan dirigia Medi Ambient i que, suposem, deu estar oblidat en algun calaix municipal, si no s’ha passat per la trituradora de papers. Potser en aquell Pla d’extractives es concretava l’aplicació de l’ICIO a les activitats d’extracció d’àrids; o de restauració amb terres d’abocadors com el de Can Xercavins, actuació feta per TMA els anys 90 i de la qual hi ha una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 2002 que obligava l’empresa a pagar uns 90 mil euros a l’Ajuntament per l’aplicació de l’impost.

Però el més delirant de les declaracions del jove valor polític convergent és l’afirmació de que l’Ajuntament té les competències en l’àmbit urbanístic. Les havia tingut, òbviament, quan es va elaborar el PGOU de 1981 (renovat el 1987), i en què es va deixar via lliure a les extractives i posteriors abocadors. Com tampoc hi havia cap control d’aquestes activitats ni cap protecció del sòl no urbanitzable de Rubí en el POUM que va rebutjar la Generalitat el 2010, un POUM aprovat també, per si no ho recorda el senyor Puig, pel grup municipal de CiU. Però després de la incidència de l’anomenada “llei òmnibus” de la Generalitat novament convergent en la Llei d’Urbanisme, l’Ajuntament de Rubí és un convidat de pedra pel que fa al PEU de Can Carreras i Can Balasc.

De fet, el Pla Especial Urbanístic que integra l’abocador actual de TMA i l’extractiva de Can Balasc és la gran maniobra público-privada per no haver d’acceptar les limitacions que la sentència judicial favorable al Grup Sánchez fixava pel que fa a la tipologia de residus que des dels anys 90 aquesta empresa volia abocar a Can Balasc, és a dir, per escapolir-se de l’aplicació estricta d’una sentència judicial, cosa que reclama el senyor Puig. Per tant, és la Generalitat la que tramita el PEU promogut per TMA al marge de l’Ajuntament i sense respondre encara les al·legacions presentades, tant pel consistori com per centenars de ciutadans de Rubí. I mentrestant, l’empresa ha augmentat gegantinament l’extractiva de Can Balasc i prepara la seva base per abocar-hi residus, mentre Can Carreras no para de créixer desmesuradament, sense perspectiva de tancament.

Segurament, el senyor Puig no va ser present en una reunió de caire “intern” organitzada per CiU a Rubí fa un temps en què es va tractar del tema dels abocadors amb la presència (segons les nostres informacions) d’un alt càrrec de Territori i Medi Ambient. L’acte va acabar, si fa o no fa, amb una magnífica definició del món dels residus: En aquest negoci, el més net és la merda”.

FacebookBlogger PostGoogle GmailHotmailTwitterMySpaceYahoo MailShare

Articles relacionats:

  1. Convocatòria reunió de treball sobre la problemàtica dels abocadors de Rubí
  2. El “tema abocadors” no descansa per vacances
  3. El problema dels abocadors arriba al Parlament de Catalunya
  4. Recollida de firmes de la Plataforma Rubí Sense Abocadors
  5. Debat sobre el tema abocadors a Ràdio Rubí

    Comentaris

Nom

Comentari