Article d’ACR per Ràdio Rubí: “Assemblearisme: canviar polítiques i no simples canvis de polítics”

“Una alternativa ciutadana a Rubí”. Així ha definit un dels seus portaveus l’objectiu de les persones que, després de les eleccions europees, aspiren a conformar el círculo rubinenc de la nova sensació de les organitzacions polítiques a Espanya i Catalunya: Podemos. Abans del passat 25 de maig, al màxim que aspirava molta gent amb una certa inquietud “política” a Catalunya era a que la participació electoral fos bastant més alta que cinc anys abans i, sobretot, a que les forces que donen suport al dret a decidir guanyessin clarament a casa nostra. Però, tot i que les xarxes socials apuntaven cap a Podemos entre les candidatures alternatives o hipercrítiques amb els partits convencionals, ningú no es podia esperar el suport d’1,2 milions de vots a tot l’Estat.

A banda de la sorpresa general, i de les reaccions viscerals i prepotents de partits convencionals (encapçalats per PP) i tertulians de la “caverna”, era de preveure que per tot arreu, com si fossin bolets, apareguessin persones interessades en conformar aquests círculos, és a dir, les assemblees locals d’una formació política forjada en quatre mesos.

Fins i tot gent que sempre havia dedicat somriures sorneguers als moviments assemblearis, ara s’apressa a registrar-se al facebook de la formació i a avisar, com el mateix portaveu a què ens referíem al començament, que han vingut “per guanyar”.

Des de l’experiència de 17 anys com a proposta assembleària (si sumem ACR i el seu embrió, la CUC), Alternativa Ciutadana dóna la benvinguda a les persones que han decidit, com nosaltres i com nombroses candidatures alternatives a tot el Vallès, que la política és una cosa tan important que no es pot deixar només en mans dels polítics (una frase que, tot i que alguns hauran descobert en boca de Pablo Iglesias, la imatge si més no electoral de Podemos, ja es podia llegir en les fotocòpies que repartia ACR en la campanya de les municipals de 2003). La política assembleària, que també reivindiquen les CUP des de molts anys abans d’entrar al Parlament català, sembla que es configura com a opció electoral i per transformar les institucions i la societat a partir d’una participació de la ciutadania constant, crítica i no limitada al vot cada quatre anys.

No es tracta de reivindicar la dita “quants més serem, més riurem”. És obvi que l’augment de les opcions polítiques alternatives o d’esquerres (que no sempre és el mateix, no ens enganyem) fragmenten la resposta electoral de la ciutadania crítica amb les desigualtats socials, que s’han fet encara més brutals amb la coartada de la crisi. Tot i que això també està passant, encara que a menor escala, amb el panorama de les opcions més conservadores o de dretes. Per això és normal que els mitjans d’informació s’interessin tant per les reunions de Convocatòria per Rubí, o que preguntin quines diferències hi ha entre Podemos i ACR, si tots som assemblearis i recordem la seva autodefinició, que iniciava aquest article.

I aquí arribem a una qüestió amb què els grups assemblearis no estem tan còmodes ni tenim tan clara com els partits convencionals: les persones que conformen i que arriben a representar els col·lectius polítics. Els partits de sempre insisteixen amb els lideratges, amb el carisme, amb la cara del cartell electoral. Els que creiem en l’assemblearisme, però acceptem presentar-nos a les eleccions, maneguem la contradicció com podem, conscients a més que en la política de proximitat, la municipal, el coneixement real i proper de les persones que encapçalen una candidatura és un factor important, tot i que les nostres decisions no provenen ni de líders ni d’estructures jeràrquiques, sinó del debat, de la recerca del consens i, si no hi ha més remei, de la votació del grup.

Per això és fonamental qui vol conformar el círculo local de Podemos. O si molts participants de Convocatòria per Rubí ho eren a títol individual per conformar una assemblea conjunta o eren representants de formacions polítiques que aspiren a aglutinar mantenint-se en els primers llocs de la llista electoral. Si la crítica a la “casta” ha estat un factor clau del discurs mediàtic i a les xarxes socials contra la política convencional… com podem creure que son assemblearis els que han personificat aquesta política? Potser és que ens creiem el passatge bíblic de Sant Pau (veritable artífex del cristianisme), quan cau del cavall i assumeix allò que fins aquell moment perseguia? Per tant, benvinguda al treball polític assembleari tota la gent que, al marge de si han militat o no en partits durant la seva vida, vulguin deliberar sobre solucions als problemes socials, ambientals o polítics de la nostra ciutat. Però recordeu, sense sortir de la Bíblia, allò que “pels seus actes els coneixereu” (i no només per les seves paraules).

Un m’agrada
FacebookBlogger PostGoogle GmailHotmailTwitterMySpaceYahoo MailShare

Articles relacionats:

  1. Article per a Ràdio Rubí: “Candidatures alternatives: treball assembleari dia a dia i no pas generositat prepotent”
  2. Article d’ACR per a Ràdio Rubí: A Rubí brilla l’absència de planificació municipal en molts sentits
  3. Article per a Ràdio Rubí: El 20 de març, la ciutadania de Rubí ha de dir no a un nou abocador de residus
  4. Ràdio Rubí: Giménez (ACR) fa un balanç positiu de la seva experiència
  5. Saps què cobren els polítics de Rubí?

    Comentaris

Nom

Comentari