Article per a Ràdio Rubí: “Candidatures alternatives: treball assembleari dia a dia i no pas generositat prepotent”

A set mesos de les eleccions municipals, a Rubí, com a la majoria de municipis de la comarca o fins i tot la ciutat de Barcelona, hi ha molta expectació davant la possibilitat de que es conformin candidatures unitàries d’esquerres i sobretot alternatives respecte als partits convencionals que han governat des del 1979. No només el procés sobiranista a Catalunya potencia aquesta il·lusió de canvi real de polítiques en mig de la crisi econòmica, sinó l’aparició de noves opcions assembleàries i que proposen canviar la política des del carrer i des de les institucions alhora.

La vella reivindicació de la unió de les esquerres torna a sentir-se amb força davant la desconfiança de la ciutadania en les opcions majoritàries, inclosa la socialdemocràcia del PSC-PSOE, que ha acceptat la dictadura dels mercats i les retallades dels serveis públics i ha protagonitzat casos de corrupció similars als que posen en evidència des de fa anys a PP i CiU.

A la nostra ciutat, el grup promotor de Convocatòria per Rubí no se n’ha sortit. A parer d’ACR, que hi va participar sempre proposant un moviment assembleari comú i un desplaçament dels partits a favor de la societat civil, hi sobresortia massa el paper de pal de paller que es proposava jugar ICV, a banda del brindis al sol de convidar a unificar esforços tant al PSC com a ERC: els primers, dividits però encara a l’alcaldia, i els segons perquè són la marca política a l’alça.

Hi ha mancat un impuls i un protagonisme clar, sense ambigüitats, de nous actors polítics no partidistes (i ens podem incloure també els integrants d’ACR). En definitiva, que a Rubí no hi ha cap Ada Colau, ni tan sols alumnes avançats del tàndem Forcades-Oliveres, per aglutinar o catalitzar amb prou força una candidatura no marcada per cap lideratge partidista.

Així les coses, alguns encara segueixen marejant la perdiu amb hipotètiques confluències d’esquerres, parlant de generositat cap a forces més modestes des de la prepotència de les seves marques i del seu nomenament personal com a cap de llista del partit, ritual absolutament assumit per organitzacions que es defineixen com a assembleàries només quan dominen clarament les seves assemblees.

No és pas la generositat la clau per unir esforços i fer realitat candidatures alternatives el més àmplies possible. La qüestió central és treballar plegats, dia a dia, al carrer, a les institucions, a les entitats, a les associacions veïnals, als centres de treball… sense esperar a que soni el tret de sortida de noves campanyes electorals. Això és difícil, és una obvietat. Però l’assemblearisme que és alternativa a l’organització piramidal de la majoria de partits (fins i tot els definits com d’esquerres) es basa precisament en aquesta diversitat de fronts socials i col·lectius d’activitat política.

I un altre factor imprescindible per conformar veritables candidatures alternatives és l’autocrítica de les organitzacions polítiques quan, ocupant els equips de govern municipals, com a Rubí, han aplicat polítiques que no s’han diferenciat de les que apliquen partits de dretes, o que han pactat amb aquests partits per conformar majories de govern o han rebut el seu suport a l’aprovació de pressupostos o plans generals d’ordenació.

Autocrítica i no pas generositat des d’una certa prepotència; treball de base i quotidià i no pas pressions per aglutinar moviments socials però mantenint els primers llocs de la llista electoral. En mig de cants de sirena, de partits que criden a la unitat però desconfien dels socis habituals de coalició, de marques polítiques que es veuen a la cresta de l’ona independentista… ACR i CUP han decidit conformar una candidatura municipal conjunta a partir d’una assemblea que no integrarà dos partits sinó persones que se senten compromeses amb la dinàmica assembleària que defensem les dues organitzacions, candidatura que seguirà oberta a les idees i la participació de qualsevol ciutadà de Rubí que cregui que la política és cosa de tothom, no només dels partits polítics.

FacebookBlogger PostGoogle GmailHotmailTwitterMySpaceYahoo MailShare

Articles relacionats:

  1. Les Candidatures Alternatives del Vallès treballaran per la municipalització dels serveis públics privatitzats
  2. Article d’ACR per Ràdio Rubí: “Assemblearisme: canviar polítiques i no simples canvis de polítics”
  3. Bicicletada de les Candidatures Alternatives del Vallès.
  4. Article d’ACR per a Ràdio Rubí: A Rubí brilla l’absència de planificació municipal en molts sentits
  5. Article per a Ràdio Rubí: El 20 de març, la ciutadania de Rubí ha de dir no a un nou abocador de residus

    Comentaris

Nom

Comentari