Article d’ACR per a Ràdio Rubí: A Rubí brilla l’absència de planificació municipal en molts sentits

*A la revista “La Ciutat” s’ha publicat una versió reduïda de l’article

La crisi econòmica provocada per l’economia financera especulativa ha ofegat la gestió dels ajuntaments de l’Estat espanyol, úniques administracions obligades al dèficit 0 en els seus pressupostos en aplicació de les mesures impulsades, justament, per garantir el cobrament del deute de les entitats bancàries. Els ingressos s’han reduït, sobretot els generats pel sector del totxo (llicències d’obres, plusvàlues…), però també les aportacions de les administracions superiors, sobretot de la Generalitat. A Rubí, la pressió fiscal sobre ciutadania i empreses ha permès, amb una òbvia reducció de despeses i l’ajornament d’inversions els últims anys, una situació econòmica força sanejada. Però la crisi havia de servir també per replantejar una funció clau de les administracions locals: la planificació de cara al futur.

El fracàs del Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal (POUM) n’és el paradigma, amb una proposta expansiva fonamentada en els temps de la bombolla immobiliària, però inviable en plena crisi, que va ser rebutjada el 2010 per la comissió d’Urbanisme de la Generalitat. Cinc anys després, Rubí segueix amb un Pla General aprovat el 1981, un planejament amb moltes modificacions, òbviament, però que deixa la ciutat sense capacitat per adaptar-se a les noves necessitats econòmiques i socials.

Però aquest no ha estat pas l’únic cas de manca de planificació. El mandat s’acaba sense concretar ni tan sols debatre el Pla d’Actuació Municipal (PAM), molt convenient per definir allò que l’equip de govern municipal prioritza cada quatre anys, però sobretot per racionalitzar actuacions quan els recursos són limitats. Per exemple, podria haver estat la base per discutir i prioritzar les inversions que es podien afrontar (amb el beneplàcit previ del ministre Montoro, això sí) amb els 26,3 milions d’euros dels superàvits pressupostaris de 2012 i 2013.

Una altra mancança clau en un mandat en què el trànsit ha estat si més no controvertit (canvis de l’illa de vianants, modificacions diverses de transport públic…) és el tan reclamat Pla de Mobilitat, encarregat fa temps a la Diputació de Barcelona i encara per enllestir, amb incompliments de terminis que fan gairebé impossible qualsevol actuació abans de les eleccions de 2015. Tothom és conscient de les dificultats que presenta una ciutat que, com deia sovint qui va ser durant força anys portaveu municipal republicà a Rubí, no havia paït el pas de poble a ciutat; però això precisament fa més imprescindible comptar amb un diagnòstic acurat per guiar actuacions el més racionals possible.

Pel que fa a infraestructures culturals i esportives, encara brilla més per la seva absència un Pla d’Equipaments ajustat al que tenim, realista i sense temptacions faraòniques, i sobretot que compti amb el debat i la participació real dels agents actius, tant culturals com esportius, de la societat civil local; no com el succedani elaborat a rebuf de les pretensions del POUM tombat per la Generalitat ja fa cinc anys.

I no podem oblidar, per acabar, la incomprensible absència, o la manca d’actualització, de diversos plans d’emergència (normativament obligatoris, sobretot en ciutats de les dimensions de Rubí) en una ciutat amb riscos potencials d’inundacions, d’incendis forestals, de transport de mercaderies, d’activitats industrials en general… Per no parlar de la inexistència d’un Pla d’Inclusió Social Local, que es podria haver fet fa vuit anys amb el suport i l’assessorament del Govern català, i que optimitzaria sens dubte les actuacions en el camp dels serveis socials. Potser amb una planificació que hagués comptat amb la col·laboració i les aportacions d’entitats del tercer sector es podrien haver afrontat els reptes plantejats per la crisi, que han estat agreujats, indiscutiblement, per les imposicions del Govern espanyol, no només submís amb els dictats d’Europa i dels mercats sinó partidari d’uns ajuntaments despullats de bona part dels serveis més necessaris i propers de l’Estat del benestar.

FacebookBlogger PostGoogle GmailHotmailTwitterMySpaceYahoo MailShare

Articles relacionats:

  1. Article d’ACR per Ràdio Rubí: “Assemblearisme: canviar polítiques i no simples canvis de polítics”
  2. Article per a Ràdio Rubí: “Candidatures alternatives: treball assembleari dia a dia i no pas generositat prepotent”
  3. Article per a Ràdio Rubí: El 20 de març, la ciutadania de Rubí ha de dir no a un nou abocador de residus
  4. Article La Ciutat: “Plantilla municipal: massa gent o organització deficient?”
  5. Ràdio Rubí: Giménez (ACR) fa un balanç positiu de la seva experiència

    Comentaris

Nom

Comentari