Tornant al Pla d’Equipaments Culturals, el novembre del 2010, una trentena d’entitats de Rubí van demanar, entre altres coses, la redacció d’aquest pla (que era el que ja demanava la moció abans esmentada). Davant d’aquesta demanda, la regidora de cultura en aquell moment, Neus Muñoz, va dir que la Diputació de Barcelona estava treballant en l’elaboració d’aquest pla. Un any més tard, en el ple de novembre del 2011, ACR va fer un prec demanant l’estat del document i per saber quan el Govern pensava presentar-lo a les entitats que l’havien demanat anteriorment. Des de llavors ACR no ha rebut cap resposta formal per part del Govern, tampoc les entitats. Curiosament, però, aquesta setmana ACR ha trobat (de casualitat) el Pla d’Equipament Culturals penjat a la web de la diputació. Aquest document data del juliol del 2011! Des d’ACR ens preguntem per què no s’ha informat de l’existència del document als grups de l’oposició i a les entitats que en el seu moment van signar el manifest. Un cop més, es demostra la inoperància del Govern a l’hora d’informar com és degut. Així doncs, demanem a l’Ajuntament una explicació de perquè no s’ha informat a temps i que exposi què pensa fer a partir d’ara amb aquest document tant reivindicat pels rubinencs i rubinenques.

Alternativa Ciutadana de Rubí

m’agrada

no magrada

La xerrada tindrà lloc el dissabte 21 de gener a les 18h al CRAC (c/Sant Joan 1).

m’agrada

no magrada

us comuniquem que l’any vinent ACR farà 10 anys, i creiem que és un bon moment per fer un recull de la trajectòria i de la feina feta. És per això que tenim pensades una sèrie d’activitats i ens agradaria que tots els que d’alguna manera heu participat amb nosaltres, en un moment o altre, ens ajudeu o col·laboreu en alguna d’aquestes activitats.

Paurales des d\’Atenes

m’agrada

no magrada

• Els espais d’expressió ciutadana: l’ordenança reguladora dels espais d’ús públic i de la convivencia ciutadana, que es va aprobar fa un any (l’octubre del 2010) regula que en els ESPAIS D’EXPRESSIÓ CIUTADANA (monolits, pirulins, cartelleres que hi ha pels carrers…) només hi poden penjar cartells i anuncis les entitats i associacions sense ànim de lucre. D’altra banda, es va definir un sistema i un procedimente de sanció per a les empreses que incomplissin això, procediment del qual s’havia d’encarregar la policia municipal. Alternativa ja va mostrar els seus dubtes sobre l’aplicació de l’ordenança. De fet, qualsevol  pot comprovar que tots aquests espais estan monopolitzats per la propaganda de sales de festa, discoteques, concerts i activitats i espectacles d’empreses privades.

1. Per què no s’aplica aquesta ordenança en els espais d’expressió ciutadana.
2. S’ha procedit a sancionar alguna de les empreses que s’anuncien en aquests espais.
3. En cas afirmatiu, quantes sancions s’han concretat en aquest any de vigència i quina quantitat económica s’ha ingressat per aquestes sancions?
4. En cas negatiu, quan es pensa fer complint de forma rigurosa aquesta ordenança?

• Torre Bassas: segons les nostres dades, fa més o menys 9 mesos es va paralitzar l’activitat que es feia a la Torre Bassas. De fet, recordem que allà s’hi ubicava la regidoria de Joventut. L’empresa que feia l’obra sembla que ha plegat i ha deixat a mitges la rehabilitació de l’edifici, amb l’agreujant que podrien haver desaparegut elements constructius de la Torre Bassas que fins i tot podrien estar catalogats.

1. Hi ha alguna previsió per continuar o finalitzar les obres a la Torre Bassas?
2. Per tal de rehabilitar un edifici municipal no es podría utilitzar la brigada, on segurament podem trobar bons professionals com  fusters, paletes, electricistes…?

• Pregunta en relació a l’espai d’aparcament del carrer Edison davant del 25 de Setembre.

En aquest espai es permet l’aparcament amb accés mitjançant guals. Aquest aparcament desprès de molt temps ha sofert un procés de degradació; és un solar municipal per equipaments, sense ús encara.

En aquest espai els vehicles, cotxes, furgonetes i camions petits aparquen de forma arbitrària, de tal manera que per accedir a algunes zones transiten per la vorera de forma directa des de la calçada o circulant per la mateixa per aparcar en paral·lel a la pròpia vorera.

La zona esta plena de graves de l’aparcament pel trànsit d’aquests vehicles.

Això suposa no només un incompliment de les normes de circulació que prohibeixen el transit per voreres o el pas per ella sense el preceptiu gual, sinó que es que posen en perill als vianants, ja que  ocupen el seu espai de pas.

Per tot això demanem si es  te coneixement d’aquest problema, i si es així quan es prendran mesures per evitar aquest és inadequat de l’espai d’aparcament i mantenir la seguretat dels vianants.

• Pregunta en relació al Ple d’alcaldes al Consell Comarcal.

Tenim coneixement de la celebració del Ple d’alcaldes i preguntem si es portarà al mateix ple el debat de l’aprofitament de l’antiga planta de triatge com a planta d’envasos, tal i com es va dir per part del govern (per boca del Sr. Peiró) en el seu moment: que hi havia negociacions amb l’ARC, el Consorci de Residus del Vallès.

La pregunta la va respondre l’alcaldessa, dient que estava previst de tractar el tema,  i que ja s’estava treballant el tema des de l’àmbit de residus, per lo qual no calia la pregunta.

Esmento aquesta pregunta ja que a dia d’avui no tenim informació al respecte del que es va tractar en referència a aquest tema, i no apareix a la nota de premsa a la qual em tingut accés.

• Pregunta en referència a l’accessibilitat al organigrama municipal des de la Web.

L’estructura municipal, canviant, és de difícil consulta pels ciutadans a l’hora de dirigir-se a algun responsable per qualsevol raó.

Per això preguntem si hi ha cap pla per fer clara i accessible aquesta estructura del nostre ajuntament, des dels tinents d’alcalde amb les seves activitats i àmbits, seguint pels regidors, gerents, directors, caps, responsables, etc de les diferents àrees i departaments municipals: com es pot trobar en administracions properes, de la Diputació o la Generalitat, on és possible consultar els organigrames de les seves estructures, etc.

Si no es així, demanem que es faci aquest organigrama de forma accessible als ciutadans a través de la Web municipal.

m’agrada

no magrada

Un dels factors que provoquen el progressiu distanciament entre ciutadania i polítics que haurien de representar-la és la manca de pedagogia sobre el funcionament de les institucions. En el cas de l’administració local, els ajuntaments són la referència més clara, més propera i més coneguda. Però… què passa amb els consells comarcals i, sobretot, amb les diputacions, que gestionen més diners? La ciutadania en general no té gaire idea de què fan o de qui en forma part. Els consellers comarcals i els diputats i diputades (de les diputacions, no del Parlament) són regidors/es, alguns fins i tot alcaldes/esses, dels municipis de les seves demarcacions.

Dit això, hi ha dues qüestions que, per intuïció, la gent es pot plantejar: aquests càrrecs electes municipals tenen tanta capacitat personal i professional com per dedicar-se amb un mínim d’exigència a la gestió en dues o tres institucions? És ètic i justificable que alguns polítics cobrin de dos llocs, sobretot en aquesta situació de crisi econòmica i de recursos públics cada cop més retallats? No estem parlant de pràctiques il·legals, perquè aquests càrrecs no cobren dos sous (ha estat el cas de l’alcaldessa de Rubí de 2003 a 2011, que no cobrava el sou municipal sinó el de la Diputació); però sí es poden sumar un sou si formes part de l’equip de govern d’una administració i dietes diverses si estàs a l’oposició en l’altra institució.

ACR sempre ha criticat la professionalització de la política pel que fa a la submissió absoluta als partits per mantenir-se anys i anys en els càrrecs, però també per aquestes retribucions “sumades”, que poden ser de més de 100 mil euros anuals, mentre la mitjana salarial és de poc més de 20 mil, sense oblidar els milers de persones que no arriben a mileurista o que estan a l’atur. En temps de retallades de drets socials, de crisi (no només econòmica sinó de valors), la ciutadania hauria d’exigir que, tot i que sigui legal cobrar de dos o tres llocs, es prediqui amb l’exemple i l’austeritat de les institucions comenci, primer, pels de casa.

El passat dilluns, els membres del CRAC van presentar el nou projecte a la premsa, a més, representants de les entitats (Molí 21 i Espai Obert) i grups polítics (ACR i EU-iA) que han col·laborat en la realització del projecte també van ser presents.

Des d’Alternativa estem molt engrescats amb aquesta iniciativa. Aquesta és una idea, un desig, que ja feia temps que ens corria pel cap i que ara finalment ja és una realitat. El procés ha estat ràpid, i la decisió de tirar endavant no ha estat fàcil donada la magnitud del projecte, però esperem que aquest nou centre sigui d’utilitat per a la ciutadania, estimuli l’esperit crític que sempre hem defensat, i potenciï l’associacionisme i col·laboració entre entitats i ciutadania. També volem que sigui un punt de trobada, d’unió i coneixença, on l’esperit constructiu regni per sobre de diferències d’opinió o polítiques. Aquests són els objectius que ACR perseguia amb el nou projecte, i espera que amb el temps  es vagin complint.

Tot i així, aquest projecte és ambiciós, i no hagués estat possible sense la dedicació que moltes persones, des de varies entitats i moviments, han posat en el nou centre. Encara queda molta feina per fer, però diuen que mica en mica s’omple la pica.  També volem puntualitzar que tot i que donem suport al nou projecte, aquest estarà dirigit per una Junta Directiva independent que serà la que decidirà la línia programàtica i ideològica de la nova entitat. ACR vol quedar al marge de tot això, i amb el temps espera que el nou centre s’autogestioni per poder tirar endavant tot sol. És per això que cal que tots els rubinencs i rubinenques s’apuntin al carro, ja sigui fent cursets o bé fent-se sòcis.  A Rubí sempre ens queixem que no hi ha res i no s’hi fa res; doncs aprofitem ara que tenim un projecte interessant a la ciutat per donar-li suport! Des d’ACR us animem a que vingueu a conèixer el projecte, hi participeu, hi col·laboreu, hi proposeu i en gaudiu!

Felicitats, CRAC!

INFORMACIÓ:

El nou centre es troba al c/Sant Joan, 1 (antic Inèdit).

Podeu veure el llistat de cursos a la web (encara en preparació) www.crac.cat o bé informar-vos trucant al 665850432.

S’està buscant algú que tingui ganes de portar la cafeteria del bar, per aquells interessats veure el conveni:

Conveni Cafeteria CRAC (74.53 kB)

En aquests temps que corren d’indignació i de desconfiança en la política, l’exemple vital i de conviccions d’en Joe Marcet esdevé una autèntica lliçó.

Hi ha pocs exemples de coherència personal com el seu. Va estimar i va fer-se estimar com a fill, com a germà, com a parella i com a pare. I també com amic, en molts casos exercint gairebé com un germà gran que et guia i t’acompanya des de la complicitat.

En Joe no era pas ingenu, sinó un apassionat de la llibertat i de les idees d’esquerres. No dels partits, sinó de les persones que intenten millorar la societat a partir de les coses quotidianes i properes. Per això va començar molt jove a moure’s, a reivindicar, a construir amb molta gent una convivència diferent de la del franquisme caspós i gris.

En Joe no podia faltar en les primeres manifestacions que es van fer a Rubí durant l’època franquista. I des de llavors, en els cinefòrums, en reunions i discussions al Centre d’Activitats Schola (CAS), sortides en colla… durant aquella dècada dels 70 que tantes esperances va oferir després de la mort del dictador.

Sempre defugint el protagonisme, però sempre disposat a participar en demandes socials justes, en Joe va estar amb els Verds, amb Cepna, i també amb la CUC, una plataforma ciutadana que abans d’acabar el segle XX va despertar molta gent a una ciutat que estava com adormida. Sense poder dedicar massa hores als debats, però sempre a punt en els moments clau, com en les lluites contra el camp de golf i la planta de termòlisis que es volia construir a Rubí.

I ja en aquest nou segle, fa 8 anys, va donar suport a la reconversió d’aquella plataforma en Alternativa Ciutadana, per tenir representació municipal i plantejar una altra manera de fer política, com la que en Joe ha defensat des de jove i fins els seus últims dies.

Ja molt tocat per la malaltia i pel seu tractament, en Joe va demostrar per enèsima vegada la seva força de voluntat: es va aixecar del llit i va anar a votar el dia 22 de maig, acomplint el que havia dit dos dies abans: “I si no entrem per un vot? A poc que pugui, tindreu el meu vot, no cal que li diguem res al metge !”.

En Joe segur que sintonitzava amb la indignació davant de l’actual crisi, econòmica i de valors. I segur que hauria pogut aportar la seva experiència, la seva enorme voluntat i, sobretot, les seves conviccions democràtiques. Sempre des de la modèstia i la solidaritat, en Joe Marcet ens ha deixat, a tots i a totes, el llistó de la humanitat molt alt!

Els teus companys i amics d’Alternativa.

g

Persistirem en el teu mestratge, Pau.

El teus companys i amics d’Alternativa Ciutadana de Rubí.