L’any 1997 molts rubinencs i rubinenques ja ens vam oposar aleshores a la proposta de planejament urbanístic que el govern municipal del moment proposava, basat essencialment en un gran creixement residencial a la zona agrícola de Can Ramoneda. Ara, sobre la base d’un Rubí de 74.000 habitants, amb barris d’elevada densitat, amb una manca més que evident de serveis i equipaments, amb poques zones verdes, amb una estructura viària molt feble i escassa, el nou POUM ens planteja que es puguin construir més de 11.000 habitatges, el que ens portarà a ser una ciutat de pràcticament 100.000 habitants en les properes dècades. Realment Rubí està preparat per absorbir aquest volum de creixement? Equipem primer la ciutat i després ja ens plantejarem si hem de créixer! Volíem un nou POUM, sí, però fet amb la complicitat i la participació real del teixit social de la ciutat, i no fet des dels còmodes despatxos dels tecnòcrates a sou de l’Ajuntament.  No volem un POUM que torni a proposar la conversió d’una part de les terres agrícoles de Can Ramoneda en sòl urbanitzable, per molt que de moment ens diguin que hi volen posar algun servei universitari, i no pas habitatges. De debò volen que ens ho creguem això? No volem un POUM que hipotecarà per sempre més el darrer gran espai lliure que resta al centre de la ciutat, l’Escardívol. Aquest és un espai estratègic i neuràlgic de Rubí, en gran part de titularitat pública i qualificat com a zona verda i d’equipaments, que des de fa anys desenvolupa el paper d’un espai multifuncional que s’adapta al llarg de l’any a les necessitats de la ciutat (aparcament, Festa Major, RubiFira, etc.). Volem una millora a l’Escardívol, sí, sempre que sigui per que el convertim en un veritable parc polivalent de caràcter públic, sense cap ús privat ni habitatge.

ACR

El govern municipal, amb el suport de CiU i PP, vol aprovar d’aquí a pocs dies el Pla d’Ordenació Urbanístics Municipal, el conegut POUM. Després de 24 anys amb un Pla General que va ordenar Rubí però que va quedar desfasat fa molts anys, s’aprova la figura urbanística que definirà el model de la nostra ciutat per als propers 20 anys.

L’any 1997, gran part de la ciutadania de Rubí es va oposar a una proposta de planejament basada en un gran creixement residencial a la zona de Can Ramoneda. Aquella mobilització ciutadana va arrossegar la majoria dels partits polítics a replantejar-se aquella proposta de milers d’habitatges a un veritable pulmó de Rubí.

13 anys després, aquesta lògica del creixement torna a mobilitzar-nos per intentar evitar l’aprovació d’aquest POUM. Malgrat els canvis polítics i de govern a la ciutat, l’aposta pel creixement sembla l’única via possible per a un Rubí que segueix mancat de zones verdes, de serveis, d’equipaments i d’equilibri entre els seus barris i polígons industrials.

Sobre la base d’una ciutat que té 74 mil habitants, amb barris molt densos, amb una estructura de carrers complexa, el nou POUM preveu que es construeixin 11 mil nous habitatges, el que ens portaria a gairebé 100 mil habitants cap al 2025. Creiem que Rubí no està preparat per créixer així: primer cal equipar la ciutat, i després caldrà debatre si podem créixer més o no.

I precisament debat és el que ha faltat en la preparació del POUM: cal la complicitat i la participació del teixit social de la ciutat; no és suficient que els grups polítics, que teòricament representen la ciutadania, es posin d’acord. I sobretot no estem d’acord amb un POUM dissenyat per tecnòcrates a sou de l’Ajuntament que ni tan sols viuen a la ciutat. Volem un pla urbanístic que respongui a les demandes, les opinions i les diverses sensibilitats de la ciutadania, de la gent del carrer.

No volem un POUM que torna a proposar reconvertir una part molt important de les terres agrícoles de Can Ramoneda amb l’excusa que així es protegiran. Són gairebé 30 hectàrees que es converteixen en urbanitzables: per a centres universitaris, diuen, però no defineixen la zona per equipaments. ¿Si l’obsessió per la universitat no es compleix, què impedirà canviar l’ús per fer-hi habitatges? ¿Per què l’Ajuntament ha de comprar per més de 20 milions d’euros zones per garantir que es mantenen com espais lliures o naturals?

Tampoc no volem que el canvi de sòl industrial a sòl residencial, com en el sector de Can Pujol, que ha endarrerit l’aprovació del POUM gairebé dos anys, permeti els beneficis especulatius d’un grup empresarial que durant 30 anys no ha volgut fer el pla parcial industrial que li tocava malgrat construir com va voler les seves fàbriques. Calia canviar l’ús de la zona, hi estem d’acord, però garantir realment els llocs de treball i unes compensacions justes per a la ciutat.

I no volem un POUM que hipoteca per sempre l’últim gran espai lliure en el centre de la ciutat: L’Escardívol. Un espai estratègic, històric i social de Rubí, qualificat com a zona verda i d’equipaments, i que fa anys té un paper multifuncional per a la ciutat: aparcament, Festa Major, RubíFira… El POUM preveu per a l’Escardívol, tot i que vulguin amagar el dibuix concret dels edificis, 187 pisos, un poliesportiu i la joia de la corona: un nou Ajuntament de 8 plantes o nivells. Rubí necessita un ajuntament amb nivell, no amb tants nivells, com si fos la torre d’un castell municipal que domini la ciutat.

Pensem que urbanitzar l’Escardívol és un error que no ens podem permetre. Necessitem que es mantingui i millori com a espai obert, com a zona de gran actes festius i populars, que pugui fins i tot recuperar els usos esportius i de zona verda que va tenir fins els passats anys 90. Volem un veritable parc urbà, polivalent i públic.

Ens oposem als habitatges previstos a l’Escardívol per la densificació, però també per respecte a la memòria històrica. No es pot oblidar el que va passar el 1962, quan centenars de rubinencs, dels de tota la vida i nouvinguts d’aquells temps, van perdre la vida, les cases, les fàbriques. Creiem, sincerament, que s’ha de recordar el que va passar i que cal evitar la més mínima possibilitat que torni a passar. Sabem que les condicions han canviat, però el principi de prudència s’ha d’aplicar sempre. Si ara tenim encara aquest espai al centre de Rubí és perquè el 25 de setembre de 1962 l’aigua va recuperar cruelment la seva llera. Ningú pot garantir amb estudis i prediccions que l’Escardívol no pugui tornar a inundar-se, i per això proposem potenciar-lo com a  espai públic lliure, de trobada, obert a tothom en tota la seva extensió i no en una tercera part del que ara ocupa.

L’Escardívol és una clara mostra, potser de les més punyents, del planejament urbanístic que prima obtenir diners, plusvàlues en diuen, amb terrenys municipals. Un POUM desmesurat, insostenible i expansiu que el govern del Partit dels Socialistes i Esquerra Republicana, amb el suport de Convergència i Unió i el Partit Popular, volen aprovar el dilluns que ve.

No volen debatre-ho més, ni amb els grups polítics crítics ni, sobretot, amb les entitats i la ciutadania en general. Per tot això, diem NO a aquest POUM i no a l’especulació amb l’Escardívol. Diem NO a una proposta urbanística inviable econòmicament, calculada en 160 milions de euros, amb 93 milions per part dels recursos municipals, és a dir, de tota la ciutadania de Rubí.

Si volem evitar els errors urbanístics que es derivarien d’aquest Pla d’Ordenació, i que no es veuran fins d’aquí uns anys, ara és el moment de dir NO i exigir als nostres representants municipals que reflexionin i reconsiderin les seves posicions, pel bé de tothom i de Rubí. Per això us convoquem a una concentració davant de l’Ajuntament el pròxim dilluns, 14 de juny, a partir de les 5 de la tarda, perquè ens hi juguem molt al Saló de Plens consistorial. No deixem que decideixin per nosaltres i amb el nostre assentiment.

UN ALTRE POUM ÉS POSSIBLE!!!

Molta gent ha pogut veure les pàgines publicades per ACR sobre diversos aspectes del POUM, documents que ens han valgut, com durant tot el mandat,  desqualificacions del govern municipal: som demagogs, mentiders i no seguim les regles del joc institucional. Davant d’això, aquest text vol seguir argumentant sobre tres qüestions principals al nostre parer:  l’Escardívol, Can Ramoneda i el Pla Parcial de Can Pujol, afegit a última hora a tot el paquet del POUM. Però també farem esment, de manera transversal, a un factor bàsic: els diners que costa tot això i la forma d’aconseguir-los.

Això últim ens porta a recordar què diu el Gran Diccionari de la Llengua Catalana sobre el terme especulació: dit en plural, significa “pensaments abstractes, allunyats de la realitat i sense cap aplicació pràctica”; parlant d’economia, “operació efectuada en previsió d’una modificació en l’estructura de preus, per tal d’obtenir uns guanys extraordinaris”. ACR creu que això es pot aplicar als temes plantejats abans, començant per l’Escardívol.

A banda de la qüestió de la inundabilitat de la zona, distorsionada amb la complicitat de l’Agencia Catalana de l’Aigua, l’edificació de l’únic espai obert que queda al centre de Rubí es justifica per “un bon control social de l’espai”(?) i “es considera un greu error preveure només usos esportius i espai lliure en aquest indret d’alts valors centrals”. Aquesta terminología típica d’urbanistes que cobren 100 mil euros a l’any es complementa amb la versió oficial que dels 28 mil metres quadrats només se n’ocupen la meitat. Qualsevol amb sentit comú enten que els edificis per als 187 pisos, més el nou edifici consistorial, més el poliesportiu, més la separació entre ells… deixaran a penes una tercera part de l’espai actual lliure. Allà es podrán fer els concerts de la Festa Major? Que opini la ciutadania.

Pel que fa a Can Ramoneda, en comptes de convertir 12,3 hectàrees de sòl rùstic en sòl urbanitzable (aprovació inicial del POUM) ara en serán 28,6. I per a què? Sobretot, per a equipaments universitaris, a banda de reubicar els veïns de Can Serrallach i algún altre equipament. I per “preservar” el que queda de sòl no urbanitzable s’ha de comprar per més de 21 milions d’euros. En época de crisi, amb recursos limitats, amb les universitats retallant despeses… té sentit hipotecar-se econòmicament i obsesionar-se per ser ciutat universitària, quan seguim sent un dels municipis amb joves menys formats i per això ens castiga més la crisi? Què passarà amb els terrenys urbanitzables si no hi arriba cap universitat, ni tan sols privada?

Parlem de Can Pujol. Urbanísticament, ACR sempre ha pensat que aquelles 20 hectàrees havien de canviar d’ús: d’industrial a residencial. Però calia fer-ho sense premiar uns empresaris que, amb l’amenaça de marxar de Rubí, obtenen un benefici especulatiu de manual: 30 anys després d’haver construït les seves fàbriques sense haver fet ni el pla parcial industrial que tocava segons el PGOU vigent, son premiats amb una requalificació per fer gairebé 1.400 habitatges, amb l’acord forçat d’unes plantilles laborals esgotades que només han garantit les indemnitzacions quan es quedin al carrer, i amb una compensació económica per al municipi de 4,7 milions d’euros.

Una xifra ridícula quan pensem en els gairebé 160 milions en què es quantifica aquest POUM, dels qual més de 93 milions els ha d’aportar l’Ajuntament (és a dir, la ciutadania, no ens enganyem), mentre que altres administracions només aporten poc més de 13 milions i la resta, el sector privat. Per tant, que no es crispin tant quan parlem de POUM especulatiu i que intentin argumentar que no ho és.

ACR

Alternativa Ciutadana de Rubí davant les acusacions i la desinformació i confusió que està creant el PSC respecte dels continguts reals del POUM apareguts en els mitjans la setmana passada, comunica:

Falsedat del PSC en els aspectes d’Inundabilitat Escardívol

Segons apareix en un mitjà el regidor Velasco hauria afirmat:  “vam demostrar a ACR que la zona de l’Escardívol no era inundable amb els informes tècnics corresponents”.

És falsa l’afirmació de Velasco al dir que la zona de l’Escardívol no és inundable, i així ho segueixen dient els informes tècnics i els plànols de l’ACA(Agència Catalana de l’Aigua).

I justament pel fet de ser inundable aquesta zona, l’ACA ha obligat a posar a la fitxa urbanística de l’Escardívol la condició de que l’aparcament soterrat ha de ser estanc, i ha de tenir les sortides i entrades per sobre el nivell del Carrer Terrassa.

ACR troba insultant que en la nova i última documentació del POUM entregada aquest mes de maig es segueixi mantenint com estudi d’inundabilitat del POUM el realitzat per l’empresa CEDIPSA el 2007, el qual ACR ja va demostrar que és incorrecte i no és coherent amb els documents d’inundabilitat de l’ACA elaborats el 2005.

ACR ha demanat fromalment a l’Ajuntament i  a l’ACA l’informe en que aquesta agència posa condicionants al Pla de Millora Urbana de l’Escardívol (aparcament soterrat estanc,etc), ja que aquest document no ha estat lliurat als grups de l’oposició.

Per altra banda ACR està consultant al catedràtic de la Unierstitat Politècnica de Catalunya- UPC, Juan Pedro Martín Vide (ponent de la xerrada d’ACR “Escardívol Zona Inundable”) què li sembla el que diu l’ACA, i si la reducció d’un 30% aproximat de la secció de pas de la Riera de Rubí a l’Escardívol degut a la construcció de l’aparcament soterrat estanc, en un moment de crescuda podria provocar la inundació de la zona del marge dret de la Riera, o sigui la inundació del barri de la Plana del Castell.

Falsedat del PSC en la informació sobre el creixement real de sòl urbanitzable

Velasco segons un altre mitjà també hauria parlat de que “el creixement es limita al territori ja urbanitzat”. Afirmació també falsa ja que més de 30 hectarees del terme municipal de Rubí que eren de sòl no urbanitzable amb aquest nou POUM es requalificaran per passar a ser sòl urbanitzable, el principal sector afectat és Can Ramoneda amb 29 ha, les altres zones on es requalifiquen terrenys són més disperses com en alguns nous Portals de les Urbanitzacions, el carrer Atenes, el sector del carrer Campament, etc.

Engany amb la informació dels “Equipaments Universitaris”

Afirmar en aquests moments que a Can Ramoneda hi haurà “Equipaments Universitaris” (anunci del PSC de la setmana passada) considerem que és enganyar a la població, ja que segons hem deduit de les preguntes fetes al respecte al propi equip de Govern, cap universtitat s’ha compromès a posar-hi instal.lacions, tot i poder haver-hi contactes des de 2003. ACR també ha pogut arribar a consultar el possible interés d’aquests terrenys a membres propers a les directives de dues universitats catalanes importants, confirmant-se que no tenen plans per posar dependències a Rubí.

ACR pensa que el que fa aquest POUM respecte aquesta zona d’equipaments de Can Ramoneda i la presència propera de l’estació de La LLana dels FGC, pot donar peu a que en el futur proper aquests terrenys acabin  requalificant-se per poder-hi construir habitatges enlloc d’equipaments educatius i esportius.

Festa Major i sentit comú

ACR segueix manifestant que la Festa Major de Rubí quedarà importantment afectada en el seu espai de l’Escardívol al construir-s’hi els 187 pisos, ja que degut als edificis perdrà més del 30% de l’espai -perd 7.000 m2-  que s’utilitzen actualment per posar-hi entre d’altres les paradetes de les entitats i els concerts.

És totalment evident que els nous veïns dels 187 pisos no acceptaran tenir a molt pocs metres de les seves vivendes bafles de mils de Watts dels concerts fins les 3h de la matinada. I per tant aquestes activitats de la Festa Major s’hauran de desplaçar a altres indrets de Rubí, i amb això es perdrà un dels grans encerts que té la Festa Major de Rubí que és el fet de que tots els espais que té, estan molt propers entre sí i són molt cèntrics.

Jordi Giménez en nom d’ACR

]]> http://www.acr.cat/2010/06/01/nota-dacr-sobre-el-poum-i-el-psc/feed/ 4 http://www.acr.cat/2010/05/29/poum-2-els-camps-de-can-ramoneda-seran-tambe-urbanitzables/ http://www.acr.cat/2010/05/29/poum-2-els-camps-de-can-ramoneda-seran-tambe-urbanitzables/#comments Sat, 29 May 2010 08:25:32 +0000 comunicacio http://www.acr.cat/?p=953 Veure en format pdf

POUM Can Ramoneda (2.29 MB)

Tot i la proposta del nou Pla Urbanístic de crear el Parc de les Valls de Sant Muç de 110 hectàrees, una part de la zona de Can Ramoneda, a l’oest de la via del tren, podrà ser edificada quedant desprotegida.

m’agrada

no magrada