Per què diem no a un POUM especulatiu?
Article juny 2010
Molta gent ha pogut veure les pàgines publicades per ACR sobre diversos aspectes del POUM, documents que ens han valgut, com durant tot el mandat, desqualificacions del govern municipal: som demagogs, mentiders i no seguim les regles del joc institucional. Davant d’això, aquest text vol seguir argumentant sobre tres qüestions principals al nostre parer: l’Escardívol, Can Ramoneda i el Pla Parcial de Can Pujol, afegit a última hora a tot el paquet del POUM. Però també farem esment, de manera transversal, a un factor bàsic: els diners que costa tot això i la forma d’aconseguir-los.
Això últim ens porta a recordar què diu el Gran Diccionari de la Llengua Catalana sobre el terme especulació: dit en plural, significa “pensaments abstractes, allunyats de la realitat i sense cap aplicació pràctica”; parlant d’economia, “operació efectuada en previsió d’una modificació en l’estructura de preus, per tal d’obtenir uns guanys extraordinaris”. ACR creu que això es pot aplicar als temes plantejats abans, començant per l’Escardívol.
A banda de la qüestió de la inundabilitat de la zona, distorsionada amb la complicitat de l’Agencia Catalana de l’Aigua, l’edificació de l’únic espai obert que queda al centre de Rubí es justifica per “un bon control social de l’espai”(?) i “es considera un greu error preveure només usos esportius i espai lliure en aquest indret d’alts valors centrals”. Aquesta terminología típica d’urbanistes que cobren 100 mil euros a l’any es complementa amb la versió oficial que dels 28 mil metres quadrats només se n’ocupen la meitat. Qualsevol amb sentit comú enten que els edificis per als 187 pisos, més el nou edifici consistorial, més el poliesportiu, més la separació entre ells… deixaran a penes una tercera part de l’espai actual lliure. Allà es podrán fer els concerts de la Festa Major? Que opini la ciutadania.
Pel que fa a Can Ramoneda, en comptes de convertir 12,3 hectàrees de sòl rùstic en sòl urbanitzable (aprovació inicial del POUM) ara en serán 28,6. I per a què? Sobretot, per a equipaments universitaris, a banda de reubicar els veïns de Can Serrallach i algún altre equipament. I per “preservar” el que queda de sòl no urbanitzable s’ha de comprar per més de 21 milions d’euros. En época de crisi, amb recursos limitats, amb les universitats retallant despeses… té sentit hipotecar-se econòmicament i obsesionar-se per ser ciutat universitària, quan seguim sent un dels municipis amb joves menys formats i per això ens castiga més la crisi? Què passarà amb els terrenys urbanitzables si no hi arriba cap universitat, ni tan sols privada?
Parlem de Can Pujol. Urbanísticament, ACR sempre ha pensat que aquelles 20 hectàrees havien de canviar d’ús: d’industrial a residencial. Però calia fer-ho sense premiar uns empresaris que, amb l’amenaça de marxar de Rubí, obtenen un benefici especulatiu de manual: 30 anys després d’haver construït les seves fàbriques sense haver fet ni el pla parcial industrial que tocava segons el PGOU vigent, son premiats amb una requalificació per fer gairebé 1.400 habitatges, amb l’acord forçat d’unes plantilles laborals esgotades que només han garantit les indemnitzacions quan es quedin al carrer, i amb una compensació económica per al municipi de 4,7 milions d’euros.
Una xifra ridícula quan pensem en els gairebé 160 milions en què es quantifica aquest POUM, dels qual més de 93 milions els ha d’aportar l’Ajuntament (és a dir, la ciutadania, no ens enganyem), mentre que altres administracions només aporten poc més de 13 milions i la resta, el sector privat. Per tant, que no es crispin tant quan parlem de POUM especulatiu i que intentin argumentar que no ho és.
ACR
