Article: Càrrecs de confiança, ètica i filtracions
És prou coneguda la posició d’Alternativa Ciutadana de Rubí (ACR) sobre els càrrecs de confiança política. De fet, és l’únic grup municipal rubinenc contrari a la contractació d’aquests funcionaris eventuals que fan de connexió (i sovint de barrera) entre els polítics i els funcionaris, tècnics i treballadors de les administracions públiques. Dit això, i deixant clara l’aplicació de la presumpció d’innocència (o de no culpabilitat, com ho expressen els anglosaxons, perquè en política potser es pot parlar d’ingenus però no d’innocents), volem expressar algunes reflexions arran de les actuacions municipals centrades en el coordinador del Comissionat d’Urbanisme i Habitatge del nostre Ajuntament, Lluís Calvet.
Cronològicament, el grup municipal d’ICV-EUiA diu que portarà a l’Oficina Antifrau algunes concessions de projectes municipals a empreses amb presumptes vinculacions amb Calvet, el que provoca la creació d’una comissió d’investigació amb tècnics municipals per analitzar aquestes gestions. A banda d’això, l’alcaldessa avança que el 18 d’octubre acaba la vinculació de Calvet com a càrrec de confiança al consistori, argumentant que la tramitació del POUM ja ha acabat i que el cessament s’emmarca en un nou canvi organitzatiu després de la dimissió de Jordi Peiró.
Sobre aquests arguments, ACR vol recordar que encara resta pendent l’aprovació definitiva del POUM per part de la Generalitat, i que no seria estrany que s’hagués d’aprovar un text refós amb alguna consideració del Govern català. Això aconsellaria no desfer-se de qui ha coordinat els treballs del pla d’ordenació urbanística, a més de tenir un paper protagonista en les negociacions sobre els terrenys ocupats per Ficosa, finalment qualificats com a residencials, i que segon la mateixa alcaldessa han endarrerit el POUM un any i mig. D’altra banda, no sabem si la contractació de Calvet va estar lligada a Peiró, ex número dels socialistes, tot i que aquest va arribar a definir-lo com a “un visionari” del urbanisme.
Potser la condició de visionari ha pesat més que la condició de gestor per definir un sou de gairebé 90 mil euros, el més alt entre els càrrecs de confiança, més que el mateix gerent. Però sembla que aquest sou no comportava exclusivitat, sinó que podia combinar-se amb l’exercici professional privat, compatibilitat que també tenen altres tècnics municipals i que en temps de crisi i atur és fa difícil justificar èticament. És justament la presumpta manca d’ètica el que va denunciar la portaveu ecosocialista en constatar que el paper de Calvet no havia estat cap obstacle perquè empreses vinculades a ell o a familiars siguin adjudicatàries de projectes a Rubí.
La comissió d’investigació de l’Ajuntament ha de repassar (o ho haurà fet ja quan això es publiqui) que els tràmits s’hagin fet amb totes les garanties, però la situació no deixa de fer-nos pensar en la famosa dita sobre la muller del cèsar: no cal només que sigui honrada, sinó també que ho sembli. Potser cal que els partits polítics deixin de justificar càrrecs de confiança excessius i que confiïn més en els tècnics i funcionaris que demostren sovint una professionalitat a prova de sigles, que encara creuen en el servei públic per a la ciutadania i no en el servilisme als polítics de torn. En èpoques de crisi, fins i tot els polítics reconeixen que cal austeritat, però sovint les retallades econòmiques no afecten el nombre de funcionaris eventuals ni molt menys qüestionen l’efectivitat d’aquests càrrecs que molt sovint no aporten cap prestigi professional i que, fins i tot, poden generar veritables curtcircuits en la gestió de l’administració.
Una última constatació, que és òbvia si analitzem el que ha passat, però que ningú no gosa posar sobre la taula, és com s’ha pogut indagar sobre presumptes vinculacions entre empreses adjudicatàries d’obres. Aquesta informació la té gent vinculada a l’urbanisme, arquitectes, aparelladors i tècnics que coneixen aquest àmbit i les seves empreses. Potser el “regnat” de Calvet no li ha servit per fer amics sinó tot el contrari, o potser hi ha professionals que valoren encara una certa ètica més que la gosadia dels visionaris.
