En record del nostre company i amic Joe
Joe Marcet, una lliçó d’humanitat
En aquests temps que corren d’indignació i de desconfiança en la política, l’exemple vital i de conviccions d’en Joe Marcet esdevé una autèntica lliçó.
Hi ha pocs exemples de coherència personal com el seu. Va estimar i va fer-se estimar com a fill, com a germà, com a parella i com a pare. I també com amic, en molts casos exercint gairebé com un germà gran que et guia i t’acompanya des de la complicitat.
En Joe no era pas ingenu, sinó un apassionat de la llibertat i de les idees d’esquerres. No dels partits, sinó de les persones que intenten millorar la societat a partir de les coses quotidianes i properes. Per això va començar molt jove a moure’s, a reivindicar, a construir amb molta gent una convivència diferent de la del franquisme caspós i gris.
En Joe no podia faltar en les primeres manifestacions que es van fer a Rubí durant l’època franquista. I des de llavors, en els cinefòrums, en reunions i discussions al Centre d’Activitats Schola (CAS), sortides en colla… durant aquella dècada dels 70 que tantes esperances va oferir després de la mort del dictador.
Sempre defugint el protagonisme, però sempre disposat a participar en demandes socials justes, en Joe va estar amb els Verds, amb Cepna, i també amb la CUC, una plataforma ciutadana que abans d’acabar el segle XX va despertar molta gent a una ciutat que estava com adormida. Sense poder dedicar massa hores als debats, però sempre a punt en els moments clau, com en les lluites contra el camp de golf i la planta de termòlisis que es volia construir a Rubí.
I ja en aquest nou segle, fa 8 anys, va donar suport a la reconversió d’aquella plataforma en Alternativa Ciutadana, per tenir representació municipal i plantejar una altra manera de fer política, com la que en Joe ha defensat des de jove i fins els seus últims dies.
Ja molt tocat per la malaltia i pel seu tractament, en Joe va demostrar per enèsima vegada la seva força de voluntat: es va aixecar del llit i va anar a votar el dia 22 de maig, acomplint el que havia dit dos dies abans: “I si no entrem per un vot? A poc que pugui, tindreu el meu vot, no cal que li diguem res al metge !”.
En Joe segur que sintonitzava amb la indignació davant de l’actual crisi, econòmica i de valors. I segur que hauria pogut aportar la seva experiència, la seva enorme voluntat i, sobretot, les seves conviccions democràtiques. Sempre des de la modèstia i la solidaritat, en Joe Marcet ens ha deixat, a tots i a totes, el llistó de la humanitat molt alt!
Els teus companys i amics d’Alternativa.
