Article: Cal plantar cara a les retallades de la sanitat pública
Aquest és l’article d’ACR que apareixerà al pròxim número de “La Ciutat”:
Gairebé és un tòpic, això de la tardor calenta, quan es parla de política després de vacances. Però aquesta vegada no es tracta de picabaralles entre els partits sinó dels drets més bàsics de la ciutadania, sobretot la sanitat i l’educació. Aconseguits a base de lluites i sacrificis ja des de la foscor del franquisme, la crisi econòmica serveix de coartada per retallar serveis bàsics, sobretot per a les classes populars, les que no poden pagar-se clíniques o escoles privades. Ja el passat juliol, ACR apostava per donar suport a la sanitat pública a Rubí i al Vallès Occidental, sobretot des dels ajuntaments. Però ha tornat a ser la societat civil la que s’ha mobilitzat amb manifestacions i ocupacions pacífiques de nombrosos CAP vallesans per evitar el seu tancament per la política de retallades de la Generalitat.
Com en el cas del moviment 15-M, el Govern ha enviat la policia, si més no amb nocturnitat i amb raons absurdes de seguretat i salubritat, a desallotjar uns ambulatoris (a Sabadell, Bàdia del Vallès, Castellar, Santa Perpètua…) que podrien esdevenir locals fantasma d’un Estat del benestar desmuntat poc a poc. A banda que les accions policials podrien mobilitzar encara més gent justament indignada, trobem a faltar que els teòrics representants polítics més propers de la ciutadania, al marge de que no tinguin competències directes, plantin cara de debò a les retallades.
En aquest context social, econòmic i polític… a qui representen els càrrecs electes municipals? A la ciutadania o als seus partits? Als seus votants o a les cúpules dels partits? A les seves ciutats o al govern de torn, sigui estatal o autonòmic? Abans de vacances, l’Ajuntament de Rubí va aprovar una declaració massa tova en suport dels serveis sanitaris, després de reunir-se amb personal de Mútua de Terrassa; bastants regidors/es van participar de la manifestació en suport de la sanitat pública… Però cal anar més enllà: coordinar accions amb altres ajuntaments i, sobretot, amb la ciutadania afectada, que és la immensa majoria.
