Article d’ACR: Els càrrecs de confiança
L’últim moviment de personal directiu a l’Ajuntament (prescindir del coordinador de la macroàrea de Cohesió Social i Serveis a les Persones) ha vingut a donar la raó una vegada més als arguments d’Alternativa Ciutadana de Rubí (ACR), defensats des del mateix moment en què varem decidir participar en la vida pública institucional.
Sempre hem defensat l’eliminació dels càrrecs de confiança política, bàsicament perquè aquest personal es designa per qüestions d’afinitat partidista (la majoria d’ells formen part de llistes electorals) o per fidelitat als electes que ostenten el poder, més que no pas per criteris de capacitat o efectivitat professional.
Ara ens trobem que, en el marc del pacte pressupostari entre l’equip de govern i ICV-EUiA, que inclou la condició de reduir els diners destinats a l’estructura de càrrecs polítics, l’equip de govern ha portat al Ple el cessament de qui tenia la responsabilitat de coordinar ni més ni menys que àrees com Serveis Socials, Educació o Cultura, entre d’altres. I ho ha portat al Ple perquè va ser aquest òrgan el que va aprovar el nomenament dels alts directius municipals, gràcies a l’abstenció del PP, i amb el vot negatiu de la resta de grups de l’oposició, entre ells ACR.
L’afer agafa més volada perquè molt recentment s’havien nomenat dos assessors del govern vinculats a ERC, un d’ells retribuït com alt directiu gràcies als diners destinats a qui havia de coordinar la macroàrea de Planificació Econòmica i Hisenda, una tasca que no sembla precisament secundària amb la situació econòmica dels ajuntaments. Malgrat les afirmacions contràries del comunicat emès per ERC, aquests nous funcionaris eventuals han significat que la despesa en càrrecs de caire polític va augmentar en 39 mil euros respecte a l’anterior.
L’aposta per la figura d’alts directius en el marc d’una estructura tècnica de tipus gerencial, inspirada en empreses privades, ha durat pocs mesos. El propi equip de govern ha dinamitat aquesta fórmula que havia de prioritzar la capacitat professional, tot i que el procés de selecció i l’elecció final de persones que havien estat abans funcionaris eventuals nomenats directament per decret de l’alcaldia han estat més que qüestionables. El nombre de càrrecs de vinculació política es manté, però la cosa canvia substancialment: abans, 5 alts directius (amb una vacant que no s’ha arribat a cobrir) i 3 assessors de govern; ara, 3 alts directius i 5 assessors o funcionaris eventuals. I no podem oblidar que tots els grups municipals, excepte ACR, tenen a la seva disposició assessor/a polític pagat per l’Ajuntament.
Cal refrescar la memòria sobre el que això representa a nivell econòmic: el gerent cobra uns 76 mil euros bruts l’any; el coordinador de Territori i Urbanisme, en cobra uns 75 mil; i la tercera alta directiva, 55 mil euros. Dels 5 assessors de govern, 4 cobren 39 mil euros bruts l’any, i el cinquè, i ningú explica el perquè, en cobra 55 mil. Pel que fa als assessors/es dels grups municipals, tots i totes tenen una retribució anual de 15 mil euros bruts l’any. En total, la despesa en estructura política, electes a banda, és d’uns 492 mil euros bruts l’any, al que s’ha de sumar les despeses empresarials que paga l’Ajuntament per aquest personal.
Però la cosa pot arribar a ser, fins i tot, més complicada. L’alt directiu cessat forma part de l’executiva local socialista sorgida arran de l’elecció d’una nova secretària local del PSC, una executiva que no integra precisament les persones de l’entorn i l’equip de l’alcaldessa. Després del conflicte intern del PSC local que va marcar el mandat anterior, amb la caiguda en desgràcia del número dos dels socialistes rubinencs, seria d’ingenus no pensar que el cessament en qüestió pot conduir a més friccions internes que acabin distorsionant una acció de govern imprescindible per afrontar les creixents dificultats que vivim i que podem esperar. El govern local pot esdevenir una guerra de guerrilles, pagada pels ciutadans, en què el danys col·laterals acaben sent patits per la ciutadania, com sempre.
Això confirma la posició d’ACR sobre aquests càrrec, no només per la seva inoperància i cost, sinó fins i tot per la seva perillositat per a l’estructura municipal.
