Article d’ACR: On posem el límit per a que això no esclati?
Aquest és l’article que ACR ha escrit per a la revista La Ciutat
Cada dia sentim parlar de “la crisi”. Uns ens volen fer creure que en sortirem ben aviat, d’altres no són tan optimistes. I mentre tothom parla del futur, hi ha milers de famílies que són desnonades. Els bancs i caixes rescatats amb diners dels contribuents es queden unes vivendes que no necessiten, i de vegades també les dels avaladors dels crèdits. Les hipoteques, segons la lletra petita, s’han de continuar pagant cada mes. Difícil quan tens feina, impossible quan no en tens. Greu problemàtica social, i els polítics mirant cap a un altre banda: uns el futbol, altres els toros, i tots la cartera.
El malestar entre els ciutadans creix de manera directament proporcional a la prepotència dels que ens governen, en castellà o en català. A cop de Decret ens imposen normes absurdes, i s’inventen una amnistia fiscal a mida de les grans fortunes i de professionals del frau fiscal. Segons el titular del dia ens canvien el codi penal, i ens fan pagar taxes judicials. La patronal es queixa i s’abarateixen els acomiadaments. Retallen en educació i sanitat, pensions i prestacions, però ells viatgen en primera classe (com la majoria dels eurodiputats) i no renuncien a dietes que no cal declarar a Hisenda.
Corrupció, frau, prevaricació, connivència, tràfic d’influències, estafa, informació privilegiada, falsedat documental, espionatge… des de la Casa Real fins a l’últim espavilat d’una regidoria d’Urbanisme. Diputacions hereditàries, aeroports sense avions i biblioteques sense llibres. Despeses indecents mentre els bancs es queden els diners de les preferents.
El que va passar fa alguns dies davant del local del PP a Rubí no és fruït de la casualitat. Hem de condemnar la violència, i per això condemnen qualsevol tipus de violència. Sobretot la violència que fa sang però no taca.
