Qui es creu el discurs de la regeneració política?
“Amb aquestes pràctiques… ¿qui es pot creure el discurs de la regeneració política pregonat per uns hipòcrites que posen de volta i mitja en petit comitè als presumptes corruptes, fins i tot del seu partit, però que a l’hora de votar que dimiteixin fan pinya per evitar-ho?”
(Article del regidor d’ACR Vicenç Rabadán per a Ràdio Rubí)
—
Alternativa Ciutadana de Rubí (ACR) va presentar una moció en el ple ordinari de gener en què es demanava la dimissió del president del Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Occidental, Juan Carlos Sánchez, qui és actualment alcalde de Sabadell en substitució de Manuel Bustos, imputat en l’anomenat Cas Mercuri per presumptes pràctiques de corrupció. La demanda de dimissió es basava en la revelació que l’esmentat Consorci (format per l’Agència de Residus de Catalunya, el Consell Comarcal vallesà i 18 ajuntaments de la nostra comarca, entre ells Rubí) va contractar diverses persones de l’executiva del PSC de Sabadell i de l’entorn de l’exalcalde Bustos que, en la pràctica, van seguir treballant pel Consistori sabadellenc però cobrant del Consorci. Això es constatava en converses enregistrades pels Mossos d’Esquadra que formen part del sumari del Cas Mercuri.
La moció només va tenir el vot favorable d’ACR. La resta de grups polítics municipals, a excepció d’ICV-EUiA, que es va abstenir, van votar no a la demanda de dimissió. Les argumentacions de PSC, PP, CiU i ERC per negar la sol·licitud de dimissió del màxim responsable d’un Consorci que ha actuat com a agència de col·locació del PSC de Sabadell (d’esquenes a qualsevol ètica i de respecte pels municipis que en formen part), defensaven que l’implicat no hi estava imputat en el procés judicial i en que cal defensar la presumpció d’innocència del senyor Sánchez. Fins i tot la portaveu del PP esmentava que hi havia molts casos de presumpta corrupció en què s’havia destrossat la carrera de càrrecs polítics que havien demostrat posteriorment que no n’eren culpables.
Aquesta votació palesa la nul·la credibilitat que té el discurs de l’ètica política dels partits convencionals, que tanquen files quan es demanen dimissions per unes responsabilitats polítiques clares. En cap moment la moció presentada per ACR a Rubí, i per altres candidatures alternatives dels Vallès (CAV) a altres municipis, esmentava res sobre hipotètics delictes, que és una qüestió que han d’aclarir els tribunals en el Cas Mercuri. És obvi que el senyor Sánchez no hi està imputat en aquest cas. Si no fos així, seria incomprensible i esperpèntic que hagués assumit l’alcaldia de l’Ajuntament de Sabadell en substitució de Manuel Bustos, qui, per cert, s’ha mantingut com a regidor per tal de seguir cobrant un elevat sou com a càrrec polític en la Diputació de Barcelona (una altra pràctica d’aquelles que “reforcen” la confiança de la ciutadania en les institucions i els politics).
Exposat això, ACR vol plantejar alguns raonaments que, sincerament, ens semblen irrefutables. En les converses enregistrades pels Mossos d’Esquadra dins del sumari del Cas Mercuri, el gerent del Consorci de Residus del Vallès Occidental “avisava” el seu col·lega Bustos que la contractació dels membres del PSC feia que tot l’aparell tècnic de l’organisme fos partit. Les competències de contractació de personal del Consorci de Residus del Vallès Occidental són competència, en última instància, del president de l’organisme. Per tant, si coneixia aquestes contractacions, i les va signar fins i tot, la seva responsabilitat està clara i hauria de dimitir.
Però en el cas hipotètic i inversemblant que el president d’un organisme desconegui a qui contracta, també hauria de dimitir per inútil i incompetent. Com expressa una coneguda argumentació jurídica, el desconeixement d’una norma no eximeix del seu acompliment. Aquí no serveix adduir que les coses les ha de definir un tribunal, que fins que no hi ha una sentència no hi ha responsabilitat. No estem parlant pas de delictes, estem parlant d’una pràctica contrària a la més elemental ètica que, malauradament, és força habitual en tots els nivells de l’administració, i els ajuntament no en són excepcions. Moltes contractacions de càrrecs de confiança responen a la “col·locació” laboral d’integrants de partits polítics, ja sigui entre ajuntaments governats pel mateix partit o fent servir organismes de gestió mancomunada de serveis. Amb aquestes pràctiques… ¿qui es pot creure el discurs de la regeneració política pregonat per uns hipòcrites que posen de volta i mitja en petit comitè als presumptes corruptes, fins i tot del seu partit, però que a l’hora de votar que dimiteixin fan pinya per evitar-ho?
