Article d’ACR per a “La Ciutat”: L’obediència suïcida del PSC de Rubí davant del 9-N
Article d’ACR per a la revista “La Ciutat” del mes d’octubre “L’obediència suïcida del PSC de Rubí davant del 9-N”.
Mentre la majoria d’ajuntaments catalans aproven una moció de suport del món local a la consulta del 9N, amb el sí o l’abstenció de regidors socialistes, a Rubí el vot de l’alcaldessa ho feia impossible. L’obediència del PSC local també va incloure el deliri de presentar com a transacció un text, arribat del despatx del senyor Iceta, que va ser inclòs en el Ple ordinari de setembre i finalment retirat.
No es va poder debatre al Ple, però ACR vol valorar aquesta moció que sembla inspirada en el “follet” del federalisme: en l’exposició de motius, es vinculen les manifestacions massives amb “canvis que aclareixin el devenir de la nostra societat”. Ens agradi o no, aquests “canvis”, amb el pas imprescindible per les urnes, se sintetitzen en l’opció d’esdevenir un nou Estat a Europa.
En els acords es demana una estratègia unitària. No creiem que sigui el PSC, justament, qui ha fet gala de propostes unitàries ni d’un catalanisme polític que es va acabar, realment, amb la defenestració de Pasqual Maragall.
En l’acord 4, de quina font de veritat absoluta treuen que la pregunta doble acordada de cara al 9N no hi cap en la Llei de Consultes populars no referendàries? El caràcter no vinculant deixa ben clar que no és un referèndum, que després de votar tot estaria per fer, però restaria ben clara la voluntat de la ciutadania de Catalunya. I en tot cas, de què serviria un referèndum pactat hipotèticament amb un govern central que es mostra inflexible… si després el Tribunal Constitucional, totalment determinat per PP i PSOE, pot carregar-se un Estatut referendat?.
“Hem de treballar per una reforma constitucional”, diu l’acord 6. No han tingut prou oportunitats, quan han ocupat La Moncloa, d’impulsar aquesta i altres reformes, negociant amb un Congrés dels Diputats sense majories absolutistes?
