Article per “La Ciutat” – Convenis de l’Ajuntament: la perversió de la política “concertada”
Mesos després de la primera victòria dels socialistes en unes municipals a Rubí (2003), els “calaixos” municipals anaven plens de convenis signats pels responsables dels anteriors equips de govern. N’hi havia de tot tipus i temàtiques: convenis urbanístics, com la sèrie de convenis amb Ipagsa; esportius, amb diverses entitats rubinenques cogestores d’instal·lacions locals; i culturals, com per exemple els del Casino o el del fons fotogràfic Roset i el contracte de dipòsit vinculat.
Gairebé 12 anys després del canvi de protagonisme a l’alcaldia de Rubí, aquests convenis segueixen sent una bomba de rellotgeria per a diverses facetes de la gestió municipal. Tot i amenaçar de treure a la llum aquests acords amb empreses, entitats i particulars, és a dir, de tirar de la manta (una amenaça que rarament es fa realitat en el camp de la política), els equips de govern des del 2003 no han fet gaire cosa per solucionar els problemes que plantegen aquests convenis, alguns d’ells de dubtosa consistència legal.
És cert que en algun cas s’ha deixat de pagar, ja a partir del 2011, el que l’Ajuntament s’havia compromès a abonar tot i els incompliments d’ambdues parts. I el tancament de l’aixeta dinerària ha despertat polèmiques i maniobres diverses, a més de força mals de cap als juristes a sou de l’Ajuntament, aclaparats entre l’aplicació seca de les normatives legals i els intents de negociar no sabem quines sortides per part d’una alcaldia amb data de caducitat.
Si una cosa s’ha d’aprendre d’aquesta pràctica perversa de la política “concertada” és que els acords o els convenis han de passar sempre pel debat plural entre grups polítics, és a dir, pel control i l’aprovació del Ple. Llum i taquígrafs! És a dir, transparència per intentar defensar sempre els interessos de la majoria, els interessos públics.
